Pel que fa a la preservació de l’espai natural i agrícola, la CUP considera que “pràcticament no s’ha treballat” en aquest sentit. I com a exemple les rieres de Llitrà i la de l’Adoberia. També es fa esment dels plans especials de la Serreta i de la muntanya de Sant Pau. La CUP també veu greu que no s’hagi fet res per minimitzar l’impacte ambiental d’infraestructures com el TGV o al C-15, fet que ha conduït, diuen, a un “deteriorament del paisatge urbà i natural”. Pel que fa a una mobilitat més sostenible, la CUP creu que l’Ajuntament no afavoreix la reducció de l’ús del vehicle privat; el tranport públic no arriba als polígons industrials ni als municipis de més a la vora de Vilafranca; els circuits de les tres línies de bus urbà les inutilitzen; l’estat de l’estació d’autobusos està descuidat, i no s’ha pensat bé la xarxa de carrils bici i els carrers de velocitat 30 no incorporen espais específics per a la circulació de bicicletes.

D’altra banda, la CUP també va passar revista a les actuacions de l’Ajuntament pel que fa a la gestió de residus els darrers quatre anys per a la qual cosa reclama més recursos i incentius. En aquest sentit es va titllar la gestió de “continuista i amb poca imaginació”. La CUP reclama que es faciliti més la recollida selectiva a la ciutadania i en especial al sector comerç, per a la qual cosa es proposa un sistema de recollida porta a porta tant per als establimnts com per als edificis públics i municipals. La CUP també proposa incentivar la recollida selectiva a través de descomptes o bonificacions fiscals i adequar les taxes al volum de residus generats. També es fa una aposta per apropar la deixalleria i instal·lar minideixalleries urbanes o disposar d’una deixalleria mòbil. A més a més, es volen potenciar altres actituds com ara un servei de recuperació de mobles i electrodomèstics usats, incentivar mesures de reducció de residus. La CUP també denuncia el creixement urbanístic desmesurat, que provoca un elevat consum de recursos.

www.el3devuit.cat 

CONTINGUT DE LA RODA DE PREMSA  

Valoració de la gestió ambiental del Govern Municipal dels darrers 4 anys

La present roda de premsa, pretén fer una valoració de les tasques realitzades durant els darrers 4 anys per l’equip de govern, pel que fa a l’aplicació del Pla d’Acció Ambiental (PAA); l’eina imprescindible per al municipi, per a dissenyar l’estratègia local que permeti gestionar el municipi el més a prop possible de la sostenibilitat. L’any 2000 l’Ajuntament va assumir el compromís d’incorporar els criteris de l’Auditoria Ambiental a les diferents actuacions de l’Ajuntament, en cadascun dels seus departaments.

El PAA estructurava en 9 línies estratègiques, diferents programes d’actuació, concretant-ne les accions i els projectes. Podem afirmar, passats 4 anys, que l’Ajuntament ha suspès l’assignatura de medi ambient. En totes les línies estratègiques, les accions dutes a terme per l’equip de govern són anecdòtiques. En destacarem les més importants:

1. Preservació de l’espai natural i agrícola. En aquest àmbit pràcticament no s’hi ha treballat.  Alguns aspectes greus a destacar són:

- La riera de LLitrà: la riera de Llitrà pateix de manera reiterada l’abocament de les aigües residuals (fecals) provinents del complex esportiu de l’Ajuntament de Vilafranca. La qüestió és que en més d’una ocasió les aigües fecals de la zona esportiva han anat a parar directament a la riera de Llitrà, contaminant i deteriorant tant la qualitat ecològica de les aigües, la vegetació de ribera i el bon estat d’aquest entorn fluvial. La riera de Llitrà es troba farcida de residus per arreu: bateries, neveres, pneumàtics, restes de cotxes, runes, etc. Residus que contaminen el sòl i les aigües i que malmeten aquests espais fluvials tant fràgils.

- Sobre la riera de l’Adoberia: Aquesta ha patit un procés de cimentació i canalització que li ha tret el caràcter natural i fluvial característic. Aquesta riera es troba encara en més mal estat que la riera de Llitrà ja que una pressió urbanística que impossibilita que es desenvolupi correctament com a corredor biològic. Està ofegada pel pas de les infrastructures (TGV, C-15, la N-340,etc.) per la pressió urbanística del sector dels Cirerers i pels conreus, obres i activitats que arriben en forces trams a ocupar quasi bé la llera de la riera, destruint la vegetació de ribera i deteriorant la qualitat de la riera fins a extrems imperdonables. No es respecten ni els marges mínims per a que la vegetació de ribera s'hi pugui desenvolupar. Podem observar des de rengleres de ceps a tocar de la llera, talussos de les obres, abocaments de terres, urbanitzacions de polígons ... que s'imposen a aquest espai fluvial deixant-lo a la mínima expressió possible i en condicions molt poc favorables.

Recordem a la Regidoria de Medi Ambient que la xarxa de rieres a Vilafranca són els nostres corredors biològics. Que en aquest sentit, el Pla d’Acció Ambiental obliga a l’Ajuntament a promocionar l’espai natural i agrícola del municipi, restaurant les zones naturals degradades i creant i mantenint els corredors biològics.

- Sobre els Plans Especials de La Serreta i la Muntanya de Sant Pau: aquests plans especials no s’han desenvolupat. La Serreta es troba en estat d’abandonament i la Muntanya de Sant Pau, tot i haver realitzat una proposta de millora no se n’ha executat cap actuació.

- La base de muntatge del TGV. L’equip de govern no només no ha preservat i millorat el paisatge natural i agrari sinó que ha permès que la base de muntatge del TGV es realitzés sobre 11 hectàrees de sòl d’especial protecció agrària segons el POUM. És a dir, que gràcies a l’equip de govern, Vilafranca compta amb 11 hectàrees menys de vinyes protegides.

- No s’han restaurat les zones naturals degradades del municipi ni s’han creat corredors biològics, tal i com marcava el Pla d’Acció Ambiental.

2. Minimització de l’impacte ambiental de les grans infrastructures i millora de la correcció o restauració ambiental. Les obres de construcció tant de noves urbanitzacions residencials com d'infraestructures (TGV, C-15, la N-340, etc.) no estan respectant l'equilibri ecològic dels sistemes fluvials (riera de Llitrà i riera de l’Adoberia). L'Ajuntament no ha realitzat un planejament que sigui compatible amb la preservació del territori i tampoc a fet un seguiment de les obres que permeti la conservació correcte d'aquests espais.

No ha adaptat els traçats de les infraestructures als corredors biològics ni n’ha corregit l’impacte.

El pas del TGV  pel municipi de Vilafranca ha generat un deteriorament del paisatge urbà i natural que no ha minimitzat.

3. Mobilitat sostenible.  Tot i realitzar un estudi de mobilitat, les accions realitzades al voltant d’aquest objectiu han estat molt minses. No s’han emprès les actuacions que haguessin potenciat la reducció de l’ús del vehicle privat.

- El transport públic encara no arriba als polígons industrials de Vilafranca i Olèrdola.

- El transport públic interurbà de Vilafranca no arriba als municipis més a la vora de Vilafranca (Monjos, La Granada, Olèrdola, etc.).

- Tot i incrementar la inversió de l’autobús urbà de Vilafranca, els circuits de cadascuna de les 3 línies són molt llargs, el que el fa poc útil per als usuaris que no disposen de molt temps.

- L’estat de l’estació d’autobusos de Vilafranca deixa molt que desitjar, descuida la informació a l’usuari/a i no ofereix la imatge i els serveis d’un model de transport modern i eficaç.

- Pel que fa al carril bici, fins ara, s’han construït alguns trams curts i desconnexes, i no possibiliten una bona mobilitat amb aquest vehicle, encara que cohabitin amb els carrers de velocitat 30. Els pocs trams que s’han construït, circulen per l’exterior del perímetre de la ciutat, i no n’hi ha cap d’específic per l’interior. S’ha remodelat l’Avinguda de Barcelona, l’avinguda de Tarragona, la Rambla de Nostra senyora i no s’hi ha incorporat cap carril bici. Aquesta era una artèria excel·lent per a creuar Vilafranca d’extrem a extrem en bicicleta. La xarxa de carrers de velocitat 30 no incorporen espais específics per a la circulació de bicicletes, els cotxes circulen a la mateixa velocitat i no ens dóna la idea de que podem moure’ns per dins Vilafranca per una xarxa de vies segures i còmodes per a les bicicletes.

4. La gestió dels residus. Com podem observar al carrer, la gestió dels residus a Vilafranca deixa molt a desitjar. Caldria invertir més en la millora dels serveis actuals i en la posada en marxa de nous mecanismes d’incentivació i control. En destaquem alguns com:

- Facilitar més als ciutadans la recollida selectiva del paper/cartró, vidre i envasos millorant la dotació de contenidors i també la seva distribució (agrupant tots els contenidors en un sol punt).

- Augmentar la neteja i manteniment de tots els contenidors.

- Augmentar la freqüència de recollida dels contenidors de selectiva (per tal d’evitar situacions de saturació).

- Implantar un sistema de recollida de residus comercials porta a porta (com a mínim del paper/cartró, orgànica, vidre i envasos) per a tots els establiments de la vila, edificis municipals i públics.

- Modificar la taxa d’escombraries comercial adaptant el cost del rebut a la generació dels residus de l’establiment i no a la superfície d’aquest. Canviar les taxes fiscals afavorint aquelles activitats econòmiques que fan un esforç per minimitzar i recuperar els seus residus i que participen dels circuits de recuperació establerts. En un futur gravar als que no ho fan.

- Fer complir als establiments i comerços la ordenança municipal.

- Incentivar la bona participació dels comerços i establiments en la recollida selectiva a través de descomptes o bonificacions fiscals. Adequar les taxes fiscals al volum dels residus generats.

- Subvencionar les bosses compostables a aquells ciutadans que utilitzin amb regularitat el servei de la deixalleria.

- Apropar el servei de la deixalleria. Ubicar mini-deixalleries dins l’espai urbà o bé gaudir del servei d’una deixalleria mòbil.

- Crear un servei de desballestament dels mobles i estris vells. Restaurar aquells que poden tornar a fer un servei i desballestar els que no es troben en bon estat per tal de recuperar els diferents materials.

- Crear un servei de donació de mobles i electrodomèstics recuperats per a aquelles famílies o persones amb pocs recursos econòmics.

- Estipular reduccions en la taxa d’escombraries no només pels comerços i petits establiments que utilitzin la deixalleria sinó també pels ciutadans/es (entre un 20 i un 30% de reducció de la taxa si s’utilitza un mínim de 12 cops l’any). Augmentar el control sobre les dinàmiques de les activitats econòmiques.

- Gravar a les grans superfícies en la taxa d’escombraries per l’impacte ambiental de la seva activitat.
Incentivar més mesures de reducció de residus.

- Promocionar convenis amb els diferents gremis de comerciants i amb les grans superfícies per a reduir d’una manera progressiva la generació de residus.

La CUP suspèn en matèria de medi ambient l’equip de govern donat que no compleix la transversalitat d’aquesta àrea en els diferents departaments i perquè la tasca realitzada ha estat molt minsa i poc decidida alhora de transformar situacions ecològicament insostenibles.

5. Un creixement urbanístic desmesurat. El creixement urbanístic de Vilafranca és del tot desmesurat i insostenible donat que s’està efectuant tot el creixement previst per als propers 20 anys, en aquest darrers 5 anys i els propers 2, el que provoca un consum desmesurat de recursos, com l’aigua, l’energia, el sòl .... i una manca de serveis evidents i una pèrdua progressiva de qualitat de vida. 

La conclusió de la CUP és que la gestió de l’equip de govern no ha estat sostenible ja que s’allunya dels principis de sostenibilitat. Es construeix massa, es consumeix massa sòl, no s’implanten mesures de transport públic efectives, importem l’aigua del Ter-Llobregat perquè no en tenim prou i seguim consumint, generem masses residus i reciclem poc, no preservem els espais naturals i no es fan polítiques noves i decidides que vetllin pel medi ambient.

Aquest poc esforç en l’àrea de medi ambient es reflecteix en el pressupost municipal i en els recursos humans del departament, un sol tècnic per a una ciutat de 37.000 habitants.