La proposta de creació de set vegueries, presentada dimarts pel tripartit i que ha de servir per substituir les províncies, manté el Penedès dividit.

Les quatre províncies existents en l’actualitat, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, desapareixeran un cop s’aprovi la nova organització territorial de Catalunya. A partir d’aquest moment, Catalunya es dividirà en set vegueries, Barcelona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central i Girona. La proposta ignora les dues vegueries que s’havien proposat com eren la de l’Alt Ter i la del Penedès Històric. Aquesta última, impulsada des de l’Institut d’Estudis Penedesencs i amb un ampli suport per part de la societat civil. La creació d’aquesta hipotètica vegueria inclouria les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. La proposta del Govern, però, manté una situació més semblant a l’actual. El Baix Penedès manté la seva adscripció a Tarragona. Ara pertany a la província de Tarragona i passarà a pertanyer al camp de Tarragona, una vegueria que veurà com la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre fa molt més petit el nombre de pobles i habitants que la conformen, respecte a la província. La capitat de la vegueria es preveu que sigui Tarragona, tot i que s’han apuntat algunes idees de capitalitat compartida amb Reus.

Per la seva banda, l’Alt Penedès i el Garraf s’incorporen a la regió de Barcelona, i per tant, com amb l’existència de la província, continuarà tenint Barcelona com a capital de la vegueria. La vegueria de Barcelona també es veurà partida respecte a la província del mateix nom, ja que es redueix amb les comarques que passen a pertànyer a la vegueria de la Catalunya Central. Serà aquesta la vegueria que inclourà els darrers municipis que s’havien proposat perquè formés part de la vegueria del Penedès.

Tot i que de moment això només és la proposta sobre la qual es treballàra i encara manca per fer-ne l’aprovació perquè el canvi s’ha d’incloure dins dels tràmits del nou estatut. Però veient l’actual proposta, que tampoc preveu la creació de cap nova comarca, així com no s’aposta per la segregació de municipis, la creació de nous o la nova adscripció dels mateixos a vegueries, sembla que l’immobilisme serà el gran tret d’aquesta nova organització territorial que posa les comarques dins de noves vegueries i poca cosa més. La resta de canvis i millores que al llarg del país s’han fet, com podria ser la creació de la vegueria del Penedès de l’Alt Ter, o les creacions de les comarques del Lluçanès o el Moianès, per posar alguns exemples, finalment no han estat escoltades.

La nova divisió territorial preveu també la desaparició dels consell comarcals per passar a estar formats pels consells d’alcaldes. Fins ara, segons el nombre de regidors i de vots que tenia cada partit, en tota la comarca es constituïa el consell comarcal, la proposta presentada dimarts pel conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, preveu la desaparició d’aquest organisme com a tal perquè sigui el consell d’alcaldes qui regeixi el govern comarcal.

Cal esperar ara l’aprovació d’aquest document i si s’inclouen canvis i esmenes, o es manté la proposta feta el mateix dia en què PSC, ERC i ICV celebraven l’any de la signatura del Pacte del Tinell. Un pacte que ja preveia el canvi de les quatre províncies per set vegueries.