Han estat cridades a declarar pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón els dies 1 i 2 de setembre sota la imputació de «pertinença a banda armada».

El president de Udalbiltza, Loren Arkotxa, va afirmar ahir al costat d'altres electes que «és un nou atac contra les persones que treballen per la construcció nacional» i va recordar que «no és la primera vegada que passa». Ho va vincular amb els intents de reactivar la institució i va revelar que han iniciat contactes per a respondre a aquest atac.

Onze membres de Udalbiltza han estat cridats a prestar declaració davant del jutge Baltasar Garzón els dies 1 i 2 de setembre, segons va informar ahir el president d'aquesta institució, Loren Arkotxa, acompanyat d'altres representants electes. Els citats van rebre la notificació la setmana passada. Estan imputats per «pertinença a banda armada».

Arkotxa va explicar que la petició està efectuada de la mateixa manera que la del 23 de maig del 2003, quan ell mateix va ser cridat a declarar al costat d'altres tres membres de Udalbiltza i va ser empresonat durant més d'un any.

El president de Udalbiltza va qualificar la imputació com «un nou atac contra les persones que treballen per la construcció nacional» i va recordar que «no és la primera vegada que ataquen a Udalbiltza».

«A més de difondre's amenaces i mentides fent campanyes mitjançant els mitjans de comunicació, a l'abril del 2003 va venir l'operació polític-judicial dissenyada pel jutge Garzón que va acabar amb tancaments de les seus i detencions», va recordar l'anterior primer edil de Ondarroa.

Quatre persones preses.

En aquests moments Miriam Campos, Karmele Urbistondo, Xabier Alegria i Joseba Garmendia romanen empresonats per aquest cas.

En opinió d'Arkotxa, aquesta nova actuació de l'Audiència Nacional es deu al fet que «ara, com fa 16 mesos, tres anys o cinc anys, el que han volgut fer és convertir en delicte tot el treball que es faci en favor de la construcció nacional d'Euskal Herria». A més, va afirmar que «l'Estat espanyol i francès no poden acceptar una estructura institucional nacional d'Euskal Herria, i per això volen castigar a les persones que han mostrat el seu compromís en aquest treball».

Al costat d'això, el president va ressaltar que «aquest atac arriba just en el moment en el qual estàvem pensant reactivar Udalbiltza. En aquests moments es nota que ens trobem en un procés que a poc a poc es va a anar obrint, i per això han volgut que *Udalbiltza no pugui implicar-se en això».

Loren Arkotxa va assegurar que «això no és un atac contra unes persones concretes, com tampoc ho han estat els anteriors. Per sobre de diferents expressions, han atacat a Udalbiltza en la seva totalitat».

El president de la institució nacional basca va fer una crida als estats espanyol i francès perquè «finalitzin d'una vegada els atacs contra aquest poble i respectin la decisió i la paraula d'Euskal Herria». «L'atac de fa setze mesos es va fer amb el govern del PP i aquest últim ve de la mà del nou tarannà del Govern de Zapatero», va recordar Arkotxa.

A més de tot això, va anunciar que per a donar una resposta a aquest nou atac els dirigents de Udalbiltza han iniciat contactes amb agents socials, sindicals i polítics bascos. «Des de fa molt temps es ve dient que a Euskal Herria no s'és lliure, que estem amenaçats permanentment i que cal garantir una vida democràtica. Per això, en les reunions que mantinguem amb els diferents agents anem a posar damunt de la taula la necessitat de construir un mur democràtic» va concloure Arkotxa.