El periòdic 'L'Avanç' posa al descobert la trajectòria del presumpte assassí del Roger de Gràcia.
23/12/2004
Manifestació contra la impunitat avui 23 de desembre a les 19h. a la Plaça Urquinaona de Barcelona.
El passat 15 d’agost el jove okupa Roger Albert Giné fou apunyalat al barri barceloní de Gràcia mentre era assaltat junt amb uns amics per un grup d’skins amb estètica neonazi, caiguent en un coma profund del qual finalment no ha pogut eixir-se’n. L’home a qui els testimonis assenyalen com autor de les punyalades que finalment han acabat amb la vida de Roger, convertit ara en pressumpte homicida, és el valencià Aitor Dávila Córdoba, natural d’Albal (l’Horta).
La trajectòria ideològica i la militància política del jove acusat de l’assassinat vénen siguent objecte de la polèmica els darrers dies. En un principi se’l va relacionar amb la formació d’extrema dreta España 2000, un extrem que ha sigut desmentit en repetides ocasions pel partit de José Luís Roberto, que contraataca des del seu fòrum d’internet situant-lo com a membre de Força Llevant, la colla progressista dels seguidors del Llevant U.E.
Ni una cosa ni l’altra. Sí que és cert que el jove Aitor Dávila va freqüentar ara fa uns cinc anys ambients d’esquerra de la ciutat de València, entre els quals hi havia aquesta penya esportiva. L’AVANÇ ha contactat amb algunes de les persones que coincidiren amb ell en aquella època. Però tots coincideixen a afirmar que va anar adoptant postures feixistes i extremadament violentes que en poc de temps acabaren allunyant-lo per complet de qualsevol cercle d’esquerra. El valencià acabà juntant-se amb coneguts neonazis catalans, amb qui passava sovint els caps de setmana a Barcelona. Fins el seu ingrès a presó.
De vegetarià a neonazi.
Segons les fonts consultades, Aitor es va donar a conèixer com un jove d’esquerres, independentista, vegetarià per idees i aficionat al futbol, però prompte va destacar per la seua actitut extremadament agressiva contra qualsevol persona, sense distingir amistats o suposades afinitats polítiques. Per la seua personalitat ha arribat a ser catalogat pels seus vells coneguts com un 'desequilibrat' de qui tots tenen una opinió coincident: 'era un penjat que sempre buscava bronca'. Alguna vegada havia acudit a veure el Llevant U.E. i s’acostà al Força Llevant. Però tot un seguit d’agressions i amenaces creuades amb aquells amb qui pretenia simpatitzar el van portar a ser rebutjat per complet de la penya granota. La seua activitat política era nul•la, 'era capaç d’agredir qualsevol que li recriminés alguna cosa', i quan parlava de política 'gairebé ningú l’escoltava'.
Provocant discòrdies.
Les mateixes fonts comenten que una vegada Aitor va ser vist amb una bandera sudista dels Estats Units (de connotació racista) i que li agradava fer el salut feixista 'per provocar'. Va acabar passant de portar samarretes del Che a autoafirmar-se com 'independentista nazi'. Actualment ha resorgit a Catalunya un moviment força marginal que utilitza les sigles 33, que signifiquen Catalunya Catalana, i que aplega joves caps rapats ultradretans que s’autodefineixen com nacionalistes catalans i que són rebutjats per la totalitat d’organitzacions independentistes, que històricament s’identifiquen amb l’antifeixisme. Finalment, quan Aitor trencà amb Força Llevant, abandonà les tesis catalanistes i s’autodefiní com 'nazi espanyol'.
Fou llavors quan l’acusat d’homicidi deixà d’aparéixer pels cercles d’esquerra o nacionalistes i, segons asseguren dos de les persones que el coneixien, va demanar entrar com a militant al partit feixista Democracia Nacional (DN). Aquesta teòrica sol•licitut d’adhesió a les files de DN hauria provocat, segons les mateixes fonts, una disputa interna dins la delegació valenciana del partit. El passat suposadament d’esquerres de l’aspirant no seria ben vist per alguns militants, que acabarien abandonant la formació després què Aitor fos acceptat. El seu valedor hauria estat–sempre segons les mateixes fonts– Alfred Calzada, número dos en les llistes del partit a les darreres eleccions a les Corts valencianes. Un portaveu de la delegació valenciana de DN consultat per L’AVANÇ assegura desconéixer l’existència del personatge, tot i que “no ens sabem de memòria els noms de tots els militants”. Igualment, afirma no estar assabentat de cap mort a mans de cap afiliat a la seua organització.
En una declaració escrita davant la policia per tres veïns de Gràcia que van ser testimonis presencials de l’assassinat de Roger –considerada per Andreu Van den Eyne, l’advocat de la família de la víctima, fonamental per aclarir el cas– s’afirma que després de la ganivetada els agressors del jove van realitzar diversos colps la salutació hitleriana, van proclamar consignes feixistes i van vitorejar el nom d’Acción Radical. Aquest grupuscle skin de tendència neonazi en l’actualitat estava teòricament dissolt arran de la participació en l’assassinat de Guillem Agulló.
Segons informa el setmanari El Triangle, Van den Eynde ha sol•licitat un informe a la unitat especialitzada en crim organitzat de la policia espanyola, la UDYCO, perquè investigue sobre l’afiliació o no dels suposats agressors a aquesta organització.
El que està clar a aquestes alçades de la pel•lícula és que el suposat assassí de Roger, l’home a qui els propis companys ultres que l’acompanyaren durant l’agressió assenyalen com l’autor material de les ganivetades mortals que acabaren amb la vida del jove okupa barceloní, es troba més a prop de l’entramat ideològic de José Luís Roberto, a qui en el seu moment se’l relacionà amb Acción Radical, que dels antifeixistes del Força Llevant.
Equip d’investigació L'Avanç
http://www.lavanc.org
El passat 15 d’agost el jove okupa Roger Albert Giné fou apunyalat al barri barceloní de Gràcia mentre era assaltat junt amb uns amics per un grup d’skins amb estètica neonazi, caiguent en un coma profund del qual finalment no ha pogut eixir-se’n. L’home a qui els testimonis assenyalen com autor de les punyalades que finalment han acabat amb la vida de Roger, convertit ara en pressumpte homicida, és el valencià Aitor Dávila Córdoba, natural d’Albal (l’Horta).
La trajectòria ideològica i la militància política del jove acusat de l’assassinat vénen siguent objecte de la polèmica els darrers dies. En un principi se’l va relacionar amb la formació d’extrema dreta España 2000, un extrem que ha sigut desmentit en repetides ocasions pel partit de José Luís Roberto, que contraataca des del seu fòrum d’internet situant-lo com a membre de Força Llevant, la colla progressista dels seguidors del Llevant U.E.
Ni una cosa ni l’altra. Sí que és cert que el jove Aitor Dávila va freqüentar ara fa uns cinc anys ambients d’esquerra de la ciutat de València, entre els quals hi havia aquesta penya esportiva. L’AVANÇ ha contactat amb algunes de les persones que coincidiren amb ell en aquella època. Però tots coincideixen a afirmar que va anar adoptant postures feixistes i extremadament violentes que en poc de temps acabaren allunyant-lo per complet de qualsevol cercle d’esquerra. El valencià acabà juntant-se amb coneguts neonazis catalans, amb qui passava sovint els caps de setmana a Barcelona. Fins el seu ingrès a presó.
De vegetarià a neonazi.
Segons les fonts consultades, Aitor es va donar a conèixer com un jove d’esquerres, independentista, vegetarià per idees i aficionat al futbol, però prompte va destacar per la seua actitut extremadament agressiva contra qualsevol persona, sense distingir amistats o suposades afinitats polítiques. Per la seua personalitat ha arribat a ser catalogat pels seus vells coneguts com un 'desequilibrat' de qui tots tenen una opinió coincident: 'era un penjat que sempre buscava bronca'. Alguna vegada havia acudit a veure el Llevant U.E. i s’acostà al Força Llevant. Però tot un seguit d’agressions i amenaces creuades amb aquells amb qui pretenia simpatitzar el van portar a ser rebutjat per complet de la penya granota. La seua activitat política era nul•la, 'era capaç d’agredir qualsevol que li recriminés alguna cosa', i quan parlava de política 'gairebé ningú l’escoltava'.
Provocant discòrdies.
Les mateixes fonts comenten que una vegada Aitor va ser vist amb una bandera sudista dels Estats Units (de connotació racista) i que li agradava fer el salut feixista 'per provocar'. Va acabar passant de portar samarretes del Che a autoafirmar-se com 'independentista nazi'. Actualment ha resorgit a Catalunya un moviment força marginal que utilitza les sigles 33, que signifiquen Catalunya Catalana, i que aplega joves caps rapats ultradretans que s’autodefineixen com nacionalistes catalans i que són rebutjats per la totalitat d’organitzacions independentistes, que històricament s’identifiquen amb l’antifeixisme. Finalment, quan Aitor trencà amb Força Llevant, abandonà les tesis catalanistes i s’autodefiní com 'nazi espanyol'.
Fou llavors quan l’acusat d’homicidi deixà d’aparéixer pels cercles d’esquerra o nacionalistes i, segons asseguren dos de les persones que el coneixien, va demanar entrar com a militant al partit feixista Democracia Nacional (DN). Aquesta teòrica sol•licitut d’adhesió a les files de DN hauria provocat, segons les mateixes fonts, una disputa interna dins la delegació valenciana del partit. El passat suposadament d’esquerres de l’aspirant no seria ben vist per alguns militants, que acabarien abandonant la formació després què Aitor fos acceptat. El seu valedor hauria estat–sempre segons les mateixes fonts– Alfred Calzada, número dos en les llistes del partit a les darreres eleccions a les Corts valencianes. Un portaveu de la delegació valenciana de DN consultat per L’AVANÇ assegura desconéixer l’existència del personatge, tot i que “no ens sabem de memòria els noms de tots els militants”. Igualment, afirma no estar assabentat de cap mort a mans de cap afiliat a la seua organització.
En una declaració escrita davant la policia per tres veïns de Gràcia que van ser testimonis presencials de l’assassinat de Roger –considerada per Andreu Van den Eyne, l’advocat de la família de la víctima, fonamental per aclarir el cas– s’afirma que després de la ganivetada els agressors del jove van realitzar diversos colps la salutació hitleriana, van proclamar consignes feixistes i van vitorejar el nom d’Acción Radical. Aquest grupuscle skin de tendència neonazi en l’actualitat estava teòricament dissolt arran de la participació en l’assassinat de Guillem Agulló.
Segons informa el setmanari El Triangle, Van den Eynde ha sol•licitat un informe a la unitat especialitzada en crim organitzat de la policia espanyola, la UDYCO, perquè investigue sobre l’afiliació o no dels suposats agressors a aquesta organització.
El que està clar a aquestes alçades de la pel•lícula és que el suposat assassí de Roger, l’home a qui els propis companys ultres que l’acompanyaren durant l’agressió assenyalen com l’autor material de les ganivetades mortals que acabaren amb la vida del jove okupa barceloní, es troba més a prop de l’entramat ideològic de José Luís Roberto, a qui en el seu moment se’l relacionà amb Acción Radical, que dels antifeixistes del Força Llevant.
Equip d’investigació L'Avanç
http://www.lavanc.org