El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha presentat aquesta setmana el pla metropolità pactat amb els ajuntaments, i que en tres mesos encetarà un procés de participació ciutadana, durant el qual entitats i institucions podran fer les aportacions que considerin oportunes per tal de completar-ne l'aprovació per part de la Generalitat. "En un any podria estar enllestit", preveu Nadal, tot i que caldrà abans superar els terminis preceptius d'aprovació inicial, les al·legacions i el vistiplau definitiu del Parlament. El pla projecta una àrea metropolitana amb cinc milions d'habitants, i es fixa el 2026 com a horitzó de revisió.

 

En aquest context, cal recordar, que el govern català encara no ha executat la creació de l'àmbit funcional de planificació territorial del Penedès tal com va instar-lo el Parlament al desembre, però ha activat l'avantprojecte del pla territorial metropolità que manté la divisió aprovada el 1995, en què es repartia les comarques de la possible vegueria en tres àmbits diferents. Els principals partits polítics que es mostren a favor de la vegueria del Penedès treuen importància a l'aprovació de l'avantprojecte perquè confien que l'aprovació de l'àmbit està per caure. Si no fos així, el pla director de l'Alt Penedès que s'aprovarà al juny s'inclourà al mapa metropolità.

Ara fa tretze anys, el pla territorial general de Catalunya va certificar el trencament de la històrica divisió territorial, la unitat de la qual defensa avui dia la plataforma provegueria Penedès: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Mentre que l'Alt Penedès i el Garraf quedaven circumscrits a l'àmbit metropolità de Barcelona, l'Anoia anava a l'àmbit de la Catalunya Central, i el Baix Penedès, al de Tarragona. Si el govern català no executa abans del dia 18 d'aquest mes la creació de l'àmbit, la divisió es mantindrà fins al 2026. El govern català va donar ahir llum verd a l'aprovació inicial de l'avantprojecte del pla territorial metropolità en què ratifica la divisió feta el 1995 perquè no hi ha cap altre àmbit que el modifiqui. El portaveu de la plataforma provegueria, Fèlix Simón, ha evitat pronunciar-se sobre l'aprovació perquè el col·lectiu vol esperar fins al dia 18 a veure si finalment es tira endavant l'àmbit administratiu que emmarcaria les comarques de la vegueria però va assenyalar que «l'únic àmbit que vol el territori és el del Penedès». Simón va recordar que pel mateix dia 18 hi ha convocat un acte acadèmic i un sopar en el qual es llegirà una declaració oficial i es marcarà l'estratègia del col·lectiu. L'estratègia, però, ja està marcada. Com que no confien que el govern ho tiri endavant, volen que la nova divisió s'hagi de fer per llei i pressionen amb l'aprovació de mocions als ajuntaments.

Quart Cinturó pel Penedès

Tot i que el Departament de Política Territorial de la Generalitat deixa clar que el document de planificació no entra al detall sobre els traçats i les prestacions de les noves infraestructures, sí que recull el recorregut actualment en estudi del quart cinturó entre Terrassa i Granollers en una franja entre Sentmenat, Caldes de Montbui, la Sagrera, l'Ametlla del Vallès i Corró d'Amunt al nord i Palau-solità i Plegamans, Lliçà d'Amunt, Canovelles i Corró d'Avall, al sud. El quart cinturó (B-40) continuarà pel corredor ja en construcció avui entre Terrassa i Abrera i, des d'aquest municipi del Baix Llobregat, es construiria un nou traçat fins a l'altura de Sant Sadurní d'Anoia. En aquest municipi del Penedès, la B-40 enllaçaria amb la futura autovia A7, que avui ja es construeix al Camp de Tarragona i que des de Vilafranca fins a Sant Sadurní aprofitaria el corredor de l'autopista AP-7. El pla també preveu el desdoblament en una via d'altes prestacions de la C-15 entre Vilanova i la Geltrú i Igualada a través de Vilafranca.