És consolida d’un gran abocador incontrolat a 300 metres de la deixalleria de Vilafranca
19/09/2005
Tort, alcalde d’Olèrdola, diu que s’ha instat el propietari a netejar-ho, però que si no ho fa actuarà l’Ajuntament subsidiàriament.
A 300 metres de la deixalleria de Vilafranca, situada al sud-oest de Vilafranca, però que procura servei a cinc municipis (Vilafranca, Olèrdola, Pacs, el Pla i les Cabanyes), s’ha consolidat un enorme abocador incontrolat a l’entorn del qual hi ha una caseta on malviuen un grup de persones. Per si fos poc, la deixalleria viu des de fa un temps un saqueig sistemàtic amb tota mena de robatoris i destrosses a la propietat per part de grups marginals que viuen de l’economia submergida. L’abocador incontrolat és al terme municipal d’Olèrdola. Tot i així, Patro Recober, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca, ha mostrat la necessitat d’intervenir i d’involucrar-hi l’Ajuntament de Vilafranca per netejar aquest espai i evitar que es consolidi com un “abocament incontrolat on es pot tirar qualsevol cosa”. Josep Tort, alcalde d’Olèrdola, ha explicat que el propietari dels terrenys s’ha negat sistemàticament a netejar-los tot i els requeriments de l’Ajuntament perquè ho fes. L’origen d’aquest desacord rau en la voluntat de l’Ajuntament de desclassificar aquests terrenys, actualment encara sòl urbanitzable qualificat d’industrial, i classificar-los com a sòl no urbanitzable, una qüestió que, segons ha explicat Tort, topa amb els interessos de la propietat que defensa el manteniment del caràcter industrial d’aquests terrenys. De fet, l’Ajuntament ja ha aprovat aquesta desclassificació i, a hores d’ara, només resta pendent de l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.
L’abocador es troba al terme municipal d’Olèrdola.
Josep Tort ha indicat que ha mantingut converses amb l’alcalde de Vilafranca, Marcel Esteve, per aquest tema i que aquest s’ha compromès a aportar-hi l’ajut necessari si convé. El mateix Tort ha anunciat que, si el propietari no neteja aquest espai -ha presentat dues al•legacions als requeriments de l’Ajuntament que han estat desestimats-, actuarà l’Ajuntament subsidiàriament i repercutirà posteriorment el cost de l’actuació sobre el propietari d’acord amb el que preveu la legislació urbanística que obliga els propietaris a mantenir els terrenys en condicions de salubritat pública. Tort confia que en un parell de mesos, “perquè no podem fer altra cosa que seguir la tramitació legal” corresponent, s’estarà en condicions de poder entrar a la propietat i actuar-hi subsidiàriament si abans la propietat no ho ha netejat. L’origen del conflicte, segons ha explicat Tort, rau en una operació urbanística pactada el 1999. Aleshores l’Ajuntament va requalificar un espai de 17.000 metres quadrats a la pedrera de Sant Miquel d’Olèrdola perquè l’empresa Horten pogués continuar la seva activitat de formigó i, a canvi, serien desclassificats els terrenys que ara són objecte de litigi. Es va concretar el pas a la pedrera però va quedar bloquejada la desclassificació dels antics terrenys. La situació és paradoxal perquè aquest abocador es troba al caminet que dóna accés a la deixalleria des de Moja. Allí, en una antiga caseta abandonada, s’hi ha instal•lat un grup indeterminat de persones. Ells mateixos, segons han explicat usuaris i treballadors de la deixalleria, aturen els vehicles que van a dipositar-hi algun tipus d’estri o moble a la deixalleria perquè els deixin en aquest espai, un camp obert. Reciclen el material i el venen. Especialment preuades són les neveres. Tallen els cables, deixen que surti el gas i aprofiten el plom que després venen. El mateix fan amb televisors vells o ordinadors. Però no solament s’obté el material sol•licitant-lo als ocupants dels vehicles. L’assalt i saqueig a les instal•lacions de la deixalleria és una constant. La situació la descrivia amb tota nitidesa una persona relacionada amb aquesta instal•lació: “Hem retrocedit en dos anys el que havíem avançat en 10. Això és un desastre”. I és que, segons es va poder comprovar in situ, els robatoris són habituals per part de diferents col•lectius. Uns, els inquilins procedents de la caseta abandonada, han obert un forat en un costat de la tanca per on surten i entren traginant materials sense cap problema. Pel camí, a través d’un àrea de matolls, van desfent-se del que no els convé. I ho llencen en qualsevol punt. D’altres, obren la tanca de bat a bat per poder treure de nit amb facilitat tot el que volen. Han rebentat els contenidors de roba i els contenidors d’olis i tot el que intueixen que pot ocultar algun material susceptible de treure algun rendiment econòmic. Diverses fonts consultades per aquest setmanari han destacat, no obstant, que els robatoris són generalitzats a la majoria de deixalleries de la comarca. En essència, aquest és un problema que estarien amb més o menys intensitat la majoria d’instal•lacions d’aquest tipus de tot Catalunya. Patro Recober, regidor de Medi Ambient de Vilafranca, manté que el problema és de difícil solució però que properament, amb la finalització de la concessió administrativa d’explotació, es replantejarà la inclusió d’una clàusula que prevegi incorporar-hi algun tipus de seguretat addicional com a requisit indispensable per poder gestionar aquesta instal•lació.
www.el3devuit.com
A 300 metres de la deixalleria de Vilafranca, situada al sud-oest de Vilafranca, però que procura servei a cinc municipis (Vilafranca, Olèrdola, Pacs, el Pla i les Cabanyes), s’ha consolidat un enorme abocador incontrolat a l’entorn del qual hi ha una caseta on malviuen un grup de persones. Per si fos poc, la deixalleria viu des de fa un temps un saqueig sistemàtic amb tota mena de robatoris i destrosses a la propietat per part de grups marginals que viuen de l’economia submergida. L’abocador incontrolat és al terme municipal d’Olèrdola. Tot i així, Patro Recober, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca, ha mostrat la necessitat d’intervenir i d’involucrar-hi l’Ajuntament de Vilafranca per netejar aquest espai i evitar que es consolidi com un “abocament incontrolat on es pot tirar qualsevol cosa”. Josep Tort, alcalde d’Olèrdola, ha explicat que el propietari dels terrenys s’ha negat sistemàticament a netejar-los tot i els requeriments de l’Ajuntament perquè ho fes. L’origen d’aquest desacord rau en la voluntat de l’Ajuntament de desclassificar aquests terrenys, actualment encara sòl urbanitzable qualificat d’industrial, i classificar-los com a sòl no urbanitzable, una qüestió que, segons ha explicat Tort, topa amb els interessos de la propietat que defensa el manteniment del caràcter industrial d’aquests terrenys. De fet, l’Ajuntament ja ha aprovat aquesta desclassificació i, a hores d’ara, només resta pendent de l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.
L’abocador es troba al terme municipal d’Olèrdola.
Josep Tort ha indicat que ha mantingut converses amb l’alcalde de Vilafranca, Marcel Esteve, per aquest tema i que aquest s’ha compromès a aportar-hi l’ajut necessari si convé. El mateix Tort ha anunciat que, si el propietari no neteja aquest espai -ha presentat dues al•legacions als requeriments de l’Ajuntament que han estat desestimats-, actuarà l’Ajuntament subsidiàriament i repercutirà posteriorment el cost de l’actuació sobre el propietari d’acord amb el que preveu la legislació urbanística que obliga els propietaris a mantenir els terrenys en condicions de salubritat pública. Tort confia que en un parell de mesos, “perquè no podem fer altra cosa que seguir la tramitació legal” corresponent, s’estarà en condicions de poder entrar a la propietat i actuar-hi subsidiàriament si abans la propietat no ho ha netejat. L’origen del conflicte, segons ha explicat Tort, rau en una operació urbanística pactada el 1999. Aleshores l’Ajuntament va requalificar un espai de 17.000 metres quadrats a la pedrera de Sant Miquel d’Olèrdola perquè l’empresa Horten pogués continuar la seva activitat de formigó i, a canvi, serien desclassificats els terrenys que ara són objecte de litigi. Es va concretar el pas a la pedrera però va quedar bloquejada la desclassificació dels antics terrenys. La situació és paradoxal perquè aquest abocador es troba al caminet que dóna accés a la deixalleria des de Moja. Allí, en una antiga caseta abandonada, s’hi ha instal•lat un grup indeterminat de persones. Ells mateixos, segons han explicat usuaris i treballadors de la deixalleria, aturen els vehicles que van a dipositar-hi algun tipus d’estri o moble a la deixalleria perquè els deixin en aquest espai, un camp obert. Reciclen el material i el venen. Especialment preuades són les neveres. Tallen els cables, deixen que surti el gas i aprofiten el plom que després venen. El mateix fan amb televisors vells o ordinadors. Però no solament s’obté el material sol•licitant-lo als ocupants dels vehicles. L’assalt i saqueig a les instal•lacions de la deixalleria és una constant. La situació la descrivia amb tota nitidesa una persona relacionada amb aquesta instal•lació: “Hem retrocedit en dos anys el que havíem avançat en 10. Això és un desastre”. I és que, segons es va poder comprovar in situ, els robatoris són habituals per part de diferents col•lectius. Uns, els inquilins procedents de la caseta abandonada, han obert un forat en un costat de la tanca per on surten i entren traginant materials sense cap problema. Pel camí, a través d’un àrea de matolls, van desfent-se del que no els convé. I ho llencen en qualsevol punt. D’altres, obren la tanca de bat a bat per poder treure de nit amb facilitat tot el que volen. Han rebentat els contenidors de roba i els contenidors d’olis i tot el que intueixen que pot ocultar algun material susceptible de treure algun rendiment econòmic. Diverses fonts consultades per aquest setmanari han destacat, no obstant, que els robatoris són generalitzats a la majoria de deixalleries de la comarca. En essència, aquest és un problema que estarien amb més o menys intensitat la majoria d’instal•lacions d’aquest tipus de tot Catalunya. Patro Recober, regidor de Medi Ambient de Vilafranca, manté que el problema és de difícil solució però que properament, amb la finalització de la concessió administrativa d’explotació, es replantejarà la inclusió d’una clàusula que prevegi incorporar-hi algun tipus de seguretat addicional com a requisit indispensable per poder gestionar aquesta instal•lació.
www.el3devuit.com