Fonts oficials palestines diuen que Iàsser Arafat és entre la vida i la mort, en coma reversible
05/11/2004
Els metges desmenteixen els mitjans de comunicació israelians que anuncien que el líder palestí està clínicament mort.
Leila Shahid, la delegada general palestina a França ha dit aquest matí que Iàsser Arafat és en estat molt crític, entre la vida i la mort, però que encara és viu i ha puntualitzat que, en contra del que van anunciar anit alguns mitjans, no és mort cerebralment. Segons informa l'agència France Press Shahid afirma que el coma en què es troba el rais palestí és reversible. Amb tot, algunes agències sostenen que Arafat és clínicament mort la qual cosa ha estat desmentida categòricament per la delegada palestina.
Als territoris palestins i a Israel, la situació és tensa i expectant davant la possible mort del líder palestí. D'una banda és oberta la incògnita d'on s'enterrarà Arafat atès que Sharon ja ha fet explícita la negativa que s'enterri a Jerusalem. De l'altra, cal resoldre la crisi en la direcció dels territoris palestina. En aquest sentit, ahir al vespre, el comitè central de la OAP i el comitè exectiu d'al-Fatah es reunien per a veure com encaren la situació. També els responsables de seguretat isrealians es trobaven per a planificar l'estratègia en cas que Iàsser Arafat es mori.
El símbol de la resistència palestina.
Iàsser Arafat, considerat el pare de la resistència palestina i el símbol del nacionalisme palestí, ha dedicat incansablement tota la seva vida a la creació d'un Estat palestí amb capital a Jerusalem. El mocador palestí de quadres negres i blancs que sempre portava es va convertir en un autèntic emblema que recorda al món el seu deute amb el món palestí. Es va convertir en refugiat el 1948, va crear el moviment al-Fatah el 1959 per encapçalar la lluita nacional palestina i es va posar al capdavant de l'OAP el 1968, però amb el pas del temps va veure clar que l'única solució passava per la convivència i es va entregar a la negociació amb el seu històric enemic, per la qual cosa va ser guardonat amb el Nobel de la Pau el 1994.
Tot i que Arafat ha mantingut sempre que va néixer a Jerusalem, el 24 d'agost del 1929, la majoria de les seves biografies diuen que va néixer al Caire, la capital d'Egipte. Des de la seva infància es va educar en els preceptes corànics i va prendre part en els moviments de resistència palestina contra la colonització jueva, primer en els Germans Musulmans i desprès, en el Partit Àrab de Palestina. Amb la derrota dels països àrabs i l'engrandiment territorial del jove Estat d'Israel en la primera guerra araboisraeliana (1948-1949), en la qual va participar, la seva família es va afegir a l'èxode de refugiats palestins que es van repartir entre el Líban i Jordània i ell es va establir a la capital d'Egipte on va cursar estudis d'enginyeria civil i ja es va revelar com un dirigent nat. També conegut com Abu Amar (pare del profeta Amar) o al-Jityar (el vell), va fundar organitzacions que es van dedicar a combatre l'enemic sionista, i durant molt temps va ser considerat per Israel com un terrorista. Després d'una llarga experiència abanderant la lluita armada contra Israel, es va convèncer que aquest no era un camí vàlid per aconseguir la instauració d'un Estat palestí i va desviar els seus esforços cap a la diplomàcia. La seva entrega a les negociacions amb Israel i la seva lluita per trobar un acord amb el seu enemic històric el va portar a ser rebut a les cancelleries de tot el món amb honors de cap d'Estat. Políticament, s'han anat succeint molts líders israelians, però ell ha estat sempre al capdavant de les negociacions representant el poble palestí. Va negociar amb Yitzahk Rabin, Simon Peres i amb Ehud Barak i va resistir els embats de Benjamin Netaniahu i d'Ariel Sharon. Des de la famosa apretada de mans, el 1993, durant la negociació dels Acords d'Oslo, amb el llavors primer ministre israelià, Yitzahk Rabin, i la continuació de les negociacions amb el següent primer ministre, Ehud Barak, tot ha canviat molt. Arafat ha estat els últims dos anys reclòs a la Mukata, la seu del govern palestí, a Ramal•là, assetjat per l'exèrcit israelià, desfenestrat com a negociador tant pel govern de Sharon com pel dels EUA i qüestionat dins del seu partit. Arafat es va casar amb Suha Tabil, una cristiana ortodoxa 34 anys més jove que ell. Fruit del matrimoni va néixer la seva única filla. Durant els seus 75 anys, Arafat ha sobreviscut a guerres, desenes d'intents d'assassinats i, fins i tot, un accident d'aviació a Líbia. Els seus col•laboradors més pròxims asseguren que és una persona de caràcter extremadament solitari i d'escassa paciència, no suporta que el contradiguin i els seus rampells d'ira són furibunds.
Leila Shahid, la delegada general palestina a França ha dit aquest matí que Iàsser Arafat és en estat molt crític, entre la vida i la mort, però que encara és viu i ha puntualitzat que, en contra del que van anunciar anit alguns mitjans, no és mort cerebralment. Segons informa l'agència France Press Shahid afirma que el coma en què es troba el rais palestí és reversible. Amb tot, algunes agències sostenen que Arafat és clínicament mort la qual cosa ha estat desmentida categòricament per la delegada palestina.
Als territoris palestins i a Israel, la situació és tensa i expectant davant la possible mort del líder palestí. D'una banda és oberta la incògnita d'on s'enterrarà Arafat atès que Sharon ja ha fet explícita la negativa que s'enterri a Jerusalem. De l'altra, cal resoldre la crisi en la direcció dels territoris palestina. En aquest sentit, ahir al vespre, el comitè central de la OAP i el comitè exectiu d'al-Fatah es reunien per a veure com encaren la situació. També els responsables de seguretat isrealians es trobaven per a planificar l'estratègia en cas que Iàsser Arafat es mori.
El símbol de la resistència palestina.
Iàsser Arafat, considerat el pare de la resistència palestina i el símbol del nacionalisme palestí, ha dedicat incansablement tota la seva vida a la creació d'un Estat palestí amb capital a Jerusalem. El mocador palestí de quadres negres i blancs que sempre portava es va convertir en un autèntic emblema que recorda al món el seu deute amb el món palestí. Es va convertir en refugiat el 1948, va crear el moviment al-Fatah el 1959 per encapçalar la lluita nacional palestina i es va posar al capdavant de l'OAP el 1968, però amb el pas del temps va veure clar que l'única solució passava per la convivència i es va entregar a la negociació amb el seu històric enemic, per la qual cosa va ser guardonat amb el Nobel de la Pau el 1994.
Tot i que Arafat ha mantingut sempre que va néixer a Jerusalem, el 24 d'agost del 1929, la majoria de les seves biografies diuen que va néixer al Caire, la capital d'Egipte. Des de la seva infància es va educar en els preceptes corànics i va prendre part en els moviments de resistència palestina contra la colonització jueva, primer en els Germans Musulmans i desprès, en el Partit Àrab de Palestina. Amb la derrota dels països àrabs i l'engrandiment territorial del jove Estat d'Israel en la primera guerra araboisraeliana (1948-1949), en la qual va participar, la seva família es va afegir a l'èxode de refugiats palestins que es van repartir entre el Líban i Jordània i ell es va establir a la capital d'Egipte on va cursar estudis d'enginyeria civil i ja es va revelar com un dirigent nat. També conegut com Abu Amar (pare del profeta Amar) o al-Jityar (el vell), va fundar organitzacions que es van dedicar a combatre l'enemic sionista, i durant molt temps va ser considerat per Israel com un terrorista. Després d'una llarga experiència abanderant la lluita armada contra Israel, es va convèncer que aquest no era un camí vàlid per aconseguir la instauració d'un Estat palestí i va desviar els seus esforços cap a la diplomàcia. La seva entrega a les negociacions amb Israel i la seva lluita per trobar un acord amb el seu enemic històric el va portar a ser rebut a les cancelleries de tot el món amb honors de cap d'Estat. Políticament, s'han anat succeint molts líders israelians, però ell ha estat sempre al capdavant de les negociacions representant el poble palestí. Va negociar amb Yitzahk Rabin, Simon Peres i amb Ehud Barak i va resistir els embats de Benjamin Netaniahu i d'Ariel Sharon. Des de la famosa apretada de mans, el 1993, durant la negociació dels Acords d'Oslo, amb el llavors primer ministre israelià, Yitzahk Rabin, i la continuació de les negociacions amb el següent primer ministre, Ehud Barak, tot ha canviat molt. Arafat ha estat els últims dos anys reclòs a la Mukata, la seu del govern palestí, a Ramal•là, assetjat per l'exèrcit israelià, desfenestrat com a negociador tant pel govern de Sharon com pel dels EUA i qüestionat dins del seu partit. Arafat es va casar amb Suha Tabil, una cristiana ortodoxa 34 anys més jove que ell. Fruit del matrimoni va néixer la seva única filla. Durant els seus 75 anys, Arafat ha sobreviscut a guerres, desenes d'intents d'assassinats i, fins i tot, un accident d'aviació a Líbia. Els seus col•laboradors més pròxims asseguren que és una persona de caràcter extremadament solitari i d'escassa paciència, no suporta que el contradiguin i els seus rampells d'ira són furibunds.