George W. Bush continuarà a la Casa Blanca.
04/11/2004
John Kerry renuncia a esperar els vots oficials d'Ohio i telefona al president per felicitar-lo per la seva victòria.
El candidat demòcrata John Kerry va telefonar ahir a la tarda a l'actual president per felicitar-lo per la seva victòria. D'aquesta manera, Kerry renunciava a esperar el recompte oficial de l'estat d'Ohio, on només un improbable repartiment de vots podia capgirar el marcador. Una de les principals raons per aquesta decisió són els quasi quatre milions de vots populars que Bush tenia a favor. Les raons de la victòria de Bush s'han de buscar en el missatge senzill i repetitiu que ha utilitzat durant tota la campanya: els EUA estan en guerra amb el terrorisme internacional i fa falta un líder que no dubti. Curiosament les seves grans errades i mentides no li han passat factura.
El reconeixement de la derrota de Kerry va ser qualificada per Bush de «molt elegant». El candidat demòcrata va fer una intervenció pública a les vuit del vespre, hora catalana, acompanyat del candidat demòcrata a la vicepresidència, John Edwards, i després de donar les gràcies moltes vegades a família, amics i col•laboradors, va explicar la seva conversa amb Bush. Kerry va afirmar que havia dit a Bush que el país estava dividit i que havien de fer alguna cosa per refer la situació. Kerry va assegurar que havia alertat el president de la «necessitat desesperada» de buscar «terrenys d'entesa» entre els nord-americans. «Avui hem de començar la curació», hi va afegir. El candidat demòcrata va admetre que matemàticament era impossible guanyar les eleccions i que estava molt satisfet dels dos anys de campanya que havia fet. Kerry va dir que, tot i haver perdut, el que s'havia fet no havia estat en va i que serviria perquè un altre dia canviessin les coses.
Després de les eleccions molts es pregunten per què Bush ha tornat a guanyar. La resposta està en el fet que Kerry no ha vençut Bush en el terreny de la seguretat nacional, un àmbit en què les enquestes d'opinió sempre han estat favorables al president. En els primers comicis presidencials després dels atemptats de l'11-S, Bush va centrar la campanya en la defensa del país i, pel que s'ha vist, ho va encertar. Tota la campanya s'ha definit com un president en temps de guerra i ha fet qüestionar als votants si era bo canviar de comandant en cap en ple conflicte.
De poc ha servit a Kerry recordar el seu brillant passat militar al Vietnam, qüestionat per alguns veterans, i intentar convèncer els electors que confiessin en ell per lluitar contra el terrorisme. El seu passat polític contrari a la primera Guerra del Golf del 1991 però a favor d'envair l'Iraq el 2003 i en contra de pagar les despeses militars extraordinàries del conflicte li han donat una imatge de persona dubitativa en un tema tan delicat com aquest. Kerry ha intentat plantejar els problemes d'una manera més matisada i coherent, mentre que Bush ha mantingut la seva simplicitat extrema de bo o dolent. Un missatge que, excepte en els estats més progressistes de les costes est i oest, li ha servit a la resta del país.
El candidat demòcrata John Kerry va telefonar ahir a la tarda a l'actual president per felicitar-lo per la seva victòria. D'aquesta manera, Kerry renunciava a esperar el recompte oficial de l'estat d'Ohio, on només un improbable repartiment de vots podia capgirar el marcador. Una de les principals raons per aquesta decisió són els quasi quatre milions de vots populars que Bush tenia a favor. Les raons de la victòria de Bush s'han de buscar en el missatge senzill i repetitiu que ha utilitzat durant tota la campanya: els EUA estan en guerra amb el terrorisme internacional i fa falta un líder que no dubti. Curiosament les seves grans errades i mentides no li han passat factura.
El reconeixement de la derrota de Kerry va ser qualificada per Bush de «molt elegant». El candidat demòcrata va fer una intervenció pública a les vuit del vespre, hora catalana, acompanyat del candidat demòcrata a la vicepresidència, John Edwards, i després de donar les gràcies moltes vegades a família, amics i col•laboradors, va explicar la seva conversa amb Bush. Kerry va afirmar que havia dit a Bush que el país estava dividit i que havien de fer alguna cosa per refer la situació. Kerry va assegurar que havia alertat el president de la «necessitat desesperada» de buscar «terrenys d'entesa» entre els nord-americans. «Avui hem de començar la curació», hi va afegir. El candidat demòcrata va admetre que matemàticament era impossible guanyar les eleccions i que estava molt satisfet dels dos anys de campanya que havia fet. Kerry va dir que, tot i haver perdut, el que s'havia fet no havia estat en va i que serviria perquè un altre dia canviessin les coses.
Després de les eleccions molts es pregunten per què Bush ha tornat a guanyar. La resposta està en el fet que Kerry no ha vençut Bush en el terreny de la seguretat nacional, un àmbit en què les enquestes d'opinió sempre han estat favorables al president. En els primers comicis presidencials després dels atemptats de l'11-S, Bush va centrar la campanya en la defensa del país i, pel que s'ha vist, ho va encertar. Tota la campanya s'ha definit com un president en temps de guerra i ha fet qüestionar als votants si era bo canviar de comandant en cap en ple conflicte.
De poc ha servit a Kerry recordar el seu brillant passat militar al Vietnam, qüestionat per alguns veterans, i intentar convèncer els electors que confiessin en ell per lluitar contra el terrorisme. El seu passat polític contrari a la primera Guerra del Golf del 1991 però a favor d'envair l'Iraq el 2003 i en contra de pagar les despeses militars extraordinàries del conflicte li han donat una imatge de persona dubitativa en un tema tan delicat com aquest. Kerry ha intentat plantejar els problemes d'una manera més matisada i coherent, mentre que Bush ha mantingut la seva simplicitat extrema de bo o dolent. Un missatge que, excepte en els estats més progressistes de les costes est i oest, li ha servit a la resta del país.