La CUP denuncia que el projecte de Llei Ausàs demostra poca voluntat d’escoltar el territori
04/02/2010
Davant de l'anomenda Llei Ausàs, de reestructuració territorial del Principat, la CUP hi ha fet públiques objeccions. L'organització creu que la decisió ha estat preparada amb precipitació i sense escoltar les veus del territori, on hi ha actives campanyes que demanen d'altres fórmules d'organització. Per l'esquerra independentistes, sembla evident que l'aprovació d'aquesta llei s'ha fet en precari i amb l'objectiu d'emmascarar els dos principals obstacles amb els que topa la reordenació territorial i administrativa; la manca de voluntat de superar el marc provincial i la impossibilitat de que el poble català s’organitzi al marge de l'Estat espanyol.
Tot i les crítiques, la CUP ha volgut recordar que sempre ha defensat la necessitat d'impulsar un model de reordenament territorial basat en les vegueries i la realitat comarcal, i que aposti al mateix temps per la superació dels marcs provincials i autonòmics, que consideren "imposats per l'estat espanyol al nostre país per tal d'esquarterar-lo".
Pel que fa als aspectes territorials, La CUP reivindica la vuitena vegueria, la del Penedès. En l'actual Llei Ausàs els territoris del Penedes històric (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i l'Anoia) quedarien esquarterats en 3 vegueries. Cal recordar que la majoria social, política i econòmica d'aquestes comarques porta anys reivindicant i treballant per esdevenir una vegueria pròpia i cal que aquesta voluntat àmpliament majoritària sigui atesa. Així mateix, destaquen la reivindicació que prové de Ponent, on la denominada Vegueria de Lleida segueix mantenint una realitat fictícia que vol unir les comarques de Ponent amb les dels Pirineus Occidentals, dues realitats "històrica i socialment separades". La CUP demana l'aplicació del concepte Vegueria de Ponent, que és un concepte que es refereix a aquells territoris fronterers situats a l'oest d'un conjunt, els Països Catalans, sense més extensió més enllà de la que marquen els seus propis límits, en aquest cas, el riu Cinca.
Per altra banda, la CUP ha destacat la manca de voluntat política dels partits representats al parlament de Catalunya de superar l'actual marc provincial i autonòmic i de renunciar a les parcel·les de poder que aquest model els permet. Segons l'organització, l'actual proposta demostra la impossibilitat d'organitzar-se legalment sense l'autorització del govern del Regne d'Espanya. Pels independentistes, la manca de conseqüències pràctiques que tindrà la llei acabarà posant de manifest que l'actual marc legal no permet, als catalans i catalanes, ni tant sols decidir com volen organitzar-se internament.
Tot i reconèixer que la quantitat i tipologia de vegueries representa un augment de districtes respecte a les províncies, i que això comportarà una major proximitat de l'administració, també es qüestiona el solapament de les institucions. Per la CUP resten per contestar, encara, la majoria de preguntes de fons, com ara quines atribucions tindran finalment les vegueries o bé si estaran formades per càrrecs escollits electoralment o designats per percentatges representatius d’altres eleccions.
3 de febrer de 2010
Candidatura d'Unitat Popular
Països Catalans