La CUP vol que el plenari de Vilafranca es solidaritzi amb els represaliats de l’Hospitalet i de Ter
10/11/2004
La CUP de Vilafranca presentarà una moció en el proper ple demanant la llibertat pels 2 de l´Hospitalet i l'indult pels condemnats de Terrassa.
Davant una nova onada repressiva contra els moviments socials del país, la CUP de Vilafranca ha decidit de portar les seves protestes al proper ple de Vilafranca. La esquerra independentista demanar un posicionament del plenari davant dels casos del dos joves de l’Hospitalet detinguts, torturats i empresonats des del 6 d’octubre i davant de les condemnes a dos terrassencs per a protestar contra la bandera espanyola.
Moció que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès en suport de les víctimes dels últims actes repressius policials.
El passat 8 de setembre es va realitzar al jutjat penal num. 2 de Terrassa un judici contra dos terrassencs acusats de participar en una protesta per la presència de les banderes espanyola i europea al balcó de l´edifici consistorial egarenc.
Els fets es remonten a la festa major de Terrassa del 2002 quan un grup de persones van demanar la retirada de les banderes espanyola i europea. La cercavila en que se´ls acusa d´haver participat va acabar amb 7 persones ferides sense que es produís cap identificació ni detenció.
Arran d´aquests fets una persona ha estat condemnada a 2 anys i 3 mesos de presó, més 8 mesos de pena-multa; i una altra a 1 any i 6 mesos de presó, més de 7 mesos de pena-multa acusades, sense proves, de participar en la protesta.
La condemna que s´ha dictat és clarament injusta i equivocada ja que, tal i com la pròpia sentència recull:
• El primer policia que va declarar no va reconèixer cap de les dues persones acusades i, és més, va afirmar davant del jutge que les va denunciar perquè li havien passat els noms en un paper.
• Cap dels policies va reconèixer els acusats com a autors de l´agressió ni com autors de l´intent de despenjar la bandera.
• En cap de les fotografies dels fets mostrades durant el judici apareixen els dos joves acusats.
Tot i aquests punts esmentats de la sentència, aquesta reflecteix moltes contradiccions i incorreccions, com alhora recull molts aspectes que no s´ajusten a la realitat del judici.
Tot plegat constitueix un clar exemple de pràctica de persecució i l´assetjament polític envers persones implicades políticament.
D’altra banda, hi ha el cas de 2 joves de l´Hospitalet que es troben en presó preventiva des de fa 1 mes sota els càrrecs de danys i desordres públics:
Arran de les detencions que es van produir la nit del 4 al 5 d’octubre vinculades amb un atac amb còctel molotov a la comissaria del barri de Sants, tres joves pertanyents als moviments socials de l'Hospitalet i Cornellà es van veure sotmesos a una operació policial que ha acabat amb l’ingrés a presó de dos d’ells i la llibertat amb càrrecs pel tercer. Des de persones properes i companys s’ha iniciat una campanya de denúncia del procediment policial i judicial que ha envoltat aquestes detencions i per exigir la seva llibertat immediata.
Cronologia dels fets
Els dos joves de l'Hospitalet, de 18 i 19 anys, van ser detinguts per un cotxe patrulla mentre anaven en motocicleta, fent-los caure. Poques hores després, en rebre l’alta hospitalària, eren conduïts a la comissaria d'Aiguablava. El tercer encausat, de Cornellà, va ser detingut hores més tard i va ser dut primer a la comissaria del districte de Sants, on dos agents uniformats l’apallissaren, produint-li, entre altres danys, la pèrdua d’audició en l’orella dreta. Posteriorment era conduït a les mateixes dependències dels altres detinguts.
Allà foren sotmesos a amenaces, vexacions, i agressions, fins al punt que els dos joves, van signar sota les pressions una inculpació per haver creuat uns contenidors al carrer, que després negaren davant el jutge al•legant tortures. La Brigada d’Informació pressionà en dues ocasions perquè s’apliqués la legislació antiterrorista, però en ambdós casos va ser denegada. Finalment el jutge d’instrucció penal de la Sala nº 13 de Barcelona, el Sr. J.A. Ramírez Suñer sota els càrrecs de desordres i danys (que mai han suposat un ingrés a presó) decreta: l'internament preventiu a la presó de menors de la Trinitat pels joves de l'Hospitalet i la llibertat amb càrrecs pel jove de Cornellà.
El jutge, després de la presa de declaració, informava als advocats que en pocs dies signaria la seva llibertat argumentant que s'havia de prendre una mesura a mode de càstig exemplar mentre la fiscalia presentava el seu informe final. Informe que presentà deu dies més tard i que ratificava aquestes peticions menors. Les pressions de la Brigada d’Informació, fan que el jutge decreti la seva presó preventiva en espera de judici el dia 18 d'octubre, al•legant un desarrelament dels dos nois. La precarietat a la que molts joves ens veiem avocats devé una justificació per dictar presó.
La denuncia
Ara, una vegada el jutge ha pres una decisió que respon a les influències directes de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional, que obvia les tortures patides pels detinguts, que vulnera la presumpció d’innocència i el dret a la intimitat, i que ha dut de forma exemplaritzant a dos joves a la presó, ens queda la denuncia de totes aquestes pràctiques. Pràctiques que, per exemple, han estat criticades de forma reiterada per part d’organismes com Amnistia Internacional, l’Observatori de Drets Penals o el Col•legi d’Advocats de Barcelona. També ens queda denunciar la impunitat amb la que pot actuar la Brigada d’Informació i el fet flagrant de la doble vara de mesura que s’aplica en els casos de repressió política. Un exemple: durant les festes de Gràcia, un jove vinculat als moviments socials del mateix barri és apunyalat al coll per un grup de nazis, ferida que l’ha deixat en estat vegetatiu. L’agressor surt en llibertat amb el càrrec de lesions al cap de tres dies. Per contra, dos joves són inculpats sota tortures de creuar dos contenidors al carrer i es troben, com hem dit, en una situació de presó preventiva.
Des de la CUP volem fer-nos ressò que recentment l’Estat Espanyol ha estat condemnat pel Tribunal d’Estrasburg per no investigar els casos de tortures davant de les denúncies presentades pels independentistes represaliats del 92 (que obliga a pagar a l’Estat 8.000 E. per cap a cada denunciant i 12.000 en total en concepte de costos judicials).
Unes 200 persones dels Països Catalans han presentat denúncies per maltractaments policials des del 1977 i molt poques han estat investigades.
Els casos de tortura, doncs, són un fet evident a l’estat espanyol i no es tracta de fets aillats, un estat que a través del control social i polític pretén aturar tota veu dissident amb el sistema establert.
Atès això, la CUP demana que el Ple Municipal aprovi el següent:
1. Demanar l’indult per als condemnats
2. Condemnar els maltractaments tant físics com psicològics que han sofert els joves en passar per dependències policials
3. Manifestar el suport públic del consistori vilafranquí als condemnats i familiars
4. Fer arribar l’acord municipal al Consistori egarenc i de l´Hospitalet, així com a l´administració espanyola i la Generalitat
5. Fer arribar l´acord municipal als represaliats i familiars a través d´una carta.
Vilafranca del Penedès, 10 de novembre de 2004
Otger Amatller i Gutiérrez
Candidatura d’Unitat Popular
- Dossier informatiu en PDF sobre la situació dels presos d'Hospitalet.
Davant una nova onada repressiva contra els moviments socials del país, la CUP de Vilafranca ha decidit de portar les seves protestes al proper ple de Vilafranca. La esquerra independentista demanar un posicionament del plenari davant dels casos del dos joves de l’Hospitalet detinguts, torturats i empresonats des del 6 d’octubre i davant de les condemnes a dos terrassencs per a protestar contra la bandera espanyola.
Moció que presenta el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès en suport de les víctimes dels últims actes repressius policials.
El passat 8 de setembre es va realitzar al jutjat penal num. 2 de Terrassa un judici contra dos terrassencs acusats de participar en una protesta per la presència de les banderes espanyola i europea al balcó de l´edifici consistorial egarenc.
Els fets es remonten a la festa major de Terrassa del 2002 quan un grup de persones van demanar la retirada de les banderes espanyola i europea. La cercavila en que se´ls acusa d´haver participat va acabar amb 7 persones ferides sense que es produís cap identificació ni detenció.
Arran d´aquests fets una persona ha estat condemnada a 2 anys i 3 mesos de presó, més 8 mesos de pena-multa; i una altra a 1 any i 6 mesos de presó, més de 7 mesos de pena-multa acusades, sense proves, de participar en la protesta.
La condemna que s´ha dictat és clarament injusta i equivocada ja que, tal i com la pròpia sentència recull:
• El primer policia que va declarar no va reconèixer cap de les dues persones acusades i, és més, va afirmar davant del jutge que les va denunciar perquè li havien passat els noms en un paper.
• Cap dels policies va reconèixer els acusats com a autors de l´agressió ni com autors de l´intent de despenjar la bandera.
• En cap de les fotografies dels fets mostrades durant el judici apareixen els dos joves acusats.
Tot i aquests punts esmentats de la sentència, aquesta reflecteix moltes contradiccions i incorreccions, com alhora recull molts aspectes que no s´ajusten a la realitat del judici.
Tot plegat constitueix un clar exemple de pràctica de persecució i l´assetjament polític envers persones implicades políticament.
D’altra banda, hi ha el cas de 2 joves de l´Hospitalet que es troben en presó preventiva des de fa 1 mes sota els càrrecs de danys i desordres públics:
Arran de les detencions que es van produir la nit del 4 al 5 d’octubre vinculades amb un atac amb còctel molotov a la comissaria del barri de Sants, tres joves pertanyents als moviments socials de l'Hospitalet i Cornellà es van veure sotmesos a una operació policial que ha acabat amb l’ingrés a presó de dos d’ells i la llibertat amb càrrecs pel tercer. Des de persones properes i companys s’ha iniciat una campanya de denúncia del procediment policial i judicial que ha envoltat aquestes detencions i per exigir la seva llibertat immediata.
Cronologia dels fets
Els dos joves de l'Hospitalet, de 18 i 19 anys, van ser detinguts per un cotxe patrulla mentre anaven en motocicleta, fent-los caure. Poques hores després, en rebre l’alta hospitalària, eren conduïts a la comissaria d'Aiguablava. El tercer encausat, de Cornellà, va ser detingut hores més tard i va ser dut primer a la comissaria del districte de Sants, on dos agents uniformats l’apallissaren, produint-li, entre altres danys, la pèrdua d’audició en l’orella dreta. Posteriorment era conduït a les mateixes dependències dels altres detinguts.
Allà foren sotmesos a amenaces, vexacions, i agressions, fins al punt que els dos joves, van signar sota les pressions una inculpació per haver creuat uns contenidors al carrer, que després negaren davant el jutge al•legant tortures. La Brigada d’Informació pressionà en dues ocasions perquè s’apliqués la legislació antiterrorista, però en ambdós casos va ser denegada. Finalment el jutge d’instrucció penal de la Sala nº 13 de Barcelona, el Sr. J.A. Ramírez Suñer sota els càrrecs de desordres i danys (que mai han suposat un ingrés a presó) decreta: l'internament preventiu a la presó de menors de la Trinitat pels joves de l'Hospitalet i la llibertat amb càrrecs pel jove de Cornellà.
El jutge, després de la presa de declaració, informava als advocats que en pocs dies signaria la seva llibertat argumentant que s'havia de prendre una mesura a mode de càstig exemplar mentre la fiscalia presentava el seu informe final. Informe que presentà deu dies més tard i que ratificava aquestes peticions menors. Les pressions de la Brigada d’Informació, fan que el jutge decreti la seva presó preventiva en espera de judici el dia 18 d'octubre, al•legant un desarrelament dels dos nois. La precarietat a la que molts joves ens veiem avocats devé una justificació per dictar presó.
La denuncia
Ara, una vegada el jutge ha pres una decisió que respon a les influències directes de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional, que obvia les tortures patides pels detinguts, que vulnera la presumpció d’innocència i el dret a la intimitat, i que ha dut de forma exemplaritzant a dos joves a la presó, ens queda la denuncia de totes aquestes pràctiques. Pràctiques que, per exemple, han estat criticades de forma reiterada per part d’organismes com Amnistia Internacional, l’Observatori de Drets Penals o el Col•legi d’Advocats de Barcelona. També ens queda denunciar la impunitat amb la que pot actuar la Brigada d’Informació i el fet flagrant de la doble vara de mesura que s’aplica en els casos de repressió política. Un exemple: durant les festes de Gràcia, un jove vinculat als moviments socials del mateix barri és apunyalat al coll per un grup de nazis, ferida que l’ha deixat en estat vegetatiu. L’agressor surt en llibertat amb el càrrec de lesions al cap de tres dies. Per contra, dos joves són inculpats sota tortures de creuar dos contenidors al carrer i es troben, com hem dit, en una situació de presó preventiva.
Des de la CUP volem fer-nos ressò que recentment l’Estat Espanyol ha estat condemnat pel Tribunal d’Estrasburg per no investigar els casos de tortures davant de les denúncies presentades pels independentistes represaliats del 92 (que obliga a pagar a l’Estat 8.000 E. per cap a cada denunciant i 12.000 en total en concepte de costos judicials).
Unes 200 persones dels Països Catalans han presentat denúncies per maltractaments policials des del 1977 i molt poques han estat investigades.
Els casos de tortura, doncs, són un fet evident a l’estat espanyol i no es tracta de fets aillats, un estat que a través del control social i polític pretén aturar tota veu dissident amb el sistema establert.
Atès això, la CUP demana que el Ple Municipal aprovi el següent:
1. Demanar l’indult per als condemnats
2. Condemnar els maltractaments tant físics com psicològics que han sofert els joves en passar per dependències policials
3. Manifestar el suport públic del consistori vilafranquí als condemnats i familiars
4. Fer arribar l’acord municipal al Consistori egarenc i de l´Hospitalet, així com a l´administració espanyola i la Generalitat
5. Fer arribar l´acord municipal als represaliats i familiars a través d´una carta.
Vilafranca del Penedès, 10 de novembre de 2004
Otger Amatller i Gutiérrez
Candidatura d’Unitat Popular
- Dossier informatiu en PDF sobre la situació dels presos d'Hospitalet.