“L’absorció del Penedès per Barcelona” crearia un efecte dormitori i debilitaria el territori, seg
02/08/2005
L’advocat Sergi Marín assegura que la divisió de Catalunya en set vegueries afavoreix les expectatives electorals del PSC.
La plataforma ciutadana Vegueria Pròpia va convocar dimarts una roda de premsa a l’Escorxador per valorar la jornada de treball que va celebrar dissabte amb la participació de 32 persones. La plataforma va incidir en els interessos politicoelectorals que, segons van dir, s’amaguen rere les propostes de la futura divisió territorial de Catalunya.
També van reivindicar la viabilitat econòmica de la Vegueria del Penedès i van advertir sobre les conseqüències d’una integració a la regió metropolitana. Les intervencions van ser una allau de motius per justificar la viabilitat de la Vegueria del Penedès i alhora un rosari d’objeccions a la integració de les comarques del Penedès Històric a la regió metropolitana. Dídac Gallego, veí de Font-rubí; Sergi Marín, veí de Vilafranca; Carme Farràs, veïna de Sant Pere de Ribes; Fèlix Simón, veí de Santa Margarida i els Monjos, i Enric Ases, veí d’Olesa de Bonesvalls, van ser els encarregats de donar lectura a les diferents ponències que van ser debatudes en la jornada de treball.
Gallego va ser el primer a intervenir glossant la planificació del territori i la divisió territorial des de 1983. V arecordar que el 1995 es va fer el Pla Territorial General (PTG) de Catalunya que preveia sis àmbits d’actuació i no contemplava la Vegueria del Penedès. El PTG situava l’Alt Penedès i el Garraf a Barcelona, el Baix Penedès a Tarragona i l’Anoia a les Comarques Centrals. Aquesta divisió de Catalunya en sis regions va ser alterada el 2001 per donar cabuda a l’àmbit dels Pirineus. No obstant, va assenyalar que “enlloc no hi ha la justificació de per què aquests àmbits i l’Informe Roca tampoc no ho feia”. Els vagues requisits previstos serien, segons Gallego, suficients per crear la Vegueria del Penedès: “Tenim les característiques per ser la vuitena Vegueria”, va dir. El Pacte del Tinell es basaria en l’Informe Roca, però va objectar que en el PTG es preveia que per “reclamar un àmbit d’actuació” diferenciat caldria el pronunciament de dos terços dels ajuntaments de cada comarca o dos terços de la seva població, una circumstància que ja reuneixen les comarques de l’Alt Penedès i del Garraf. La majoria d’ajuntaments del Baix Penedès encara no s’han pronunciat (tot i que l’únic que ho ha fet -Bellvei- ha estat per unanimitat), mentre que la situació a l’Anoia sembla la més complicada de totes. Marín va fer una lectura sobre la posició dels partits polítics i la Generalitat de Catalunya, destacant que, en el marc del debat de l’Estatut, la divisió territorial de Catalunya havia esdevingut un escull tal que “s’havia deixat en segona tongada”.
Per a Marín, “som enmig dels interessos partidistes. El PSC hi surt guanyant molt, amb el mapa de set vegueries, CiU i ERC guanyen amb el de nou”. Alhora va recordar que Maragall “vol abandonar el vot ponderat” en al•lusió a la intenció de reformar la llei electoral atorgant més escons a Barcelona en detriment de la resta de províncies. Acte seguit va recordar que les comarques de la vegueria del Penedès serien les menys densament poblades i amb un índex més baix d’ocupació del sòl, el més baix en les dues circumstàncies pel que fa a l’Alt Penedès. I dels pronunciaments dels municipis responent a la campanya de mocions de la plataforma ciutadana a favor de la Vegueria del Penedès va subratllar el caràcter “monolític del PSC” i “la diversitat d’opinions de la resta”. Finalment, va recordar que el conseller de Governació Josep Carretero els havia assegurat que estava disposat a parlar-ne en funció dels resultats dels plenaris municipals del Penedès. Per això van anunciar que aviat s’hi posarien en contacte per comunicar-li els resultats que, d’acord amb el que van afegir des de la plataforma, serien una sorpresa perquè ben pocs s’esperaven que a la comarca del Garraf l’aposta pro vegueria del Penedès “fos tan contundent”.
Carme Farràs va presentar una ponència sobre la “justificació econòmica” de la Vegueria del Penedès. Per a Farràs, la “sinergia econòmica pot beneficiar el territori” del Penedès. Farràs va recordar que el Garaf i el Baix Penedès eren territoris amb un predomini clar del sector serveis, mentre la indústria era majoritària a l’Alt Penedès i l’Anoia. Farràs va denunciar el risc d’una absorció del Penedès històric per la regió de Barcelona que precipitaria sobre aquest territori un “efecte dormitori”.
Fèlix Simón, portaveu de Vegueria Pròpia, va ajornar al seu torn la presentació del “Decàleg Bàsic” de la Vegueria, un document sobre el qual està treballant la plataforma ciutadana. Simón, però, va avançar algunes dades substancioses sobre el finançament de la Diputació. Simón va assegurar que, segons les dades que manejaven, l’ens provincial rebia un finançament aclaparador extrern, a partir de les transferències de la Generalitat i sobretot de l’Estat. Simón va parlar de “desemmascarar” els números de la Diputació, i va xifrar en “només un 12%” el percentatge del pressupost de la Diputació provinent d’una recaptació pròpia, mentre que el restant 88% seria de les transferències d’altres administracions. Aquest “Decàleg Bàsic” servirà, segons Simón, per donar “resposta a les incògnites que es plantegen” i reforçar la viabilitat de la Vegueria del Penedès. Simón també va aprofitar per recordar que el PSC havia defensat la creació de la Vegueria del Penedès en el passat, en al•lusió a una carta signada pels alcaldes socialistes del Vendrell, Vilafranca i Vilanova a finals dels anys 80 reclamant el reconeixement institucional d’aquesta realitat històrica. Si el PSC no manté ara aquesta determinació és, segons Simón, perquè “ara són al poder”. Finalment, Enric Ases va donar lectura abreujada al document “Conclusions i futur”. Ases es va mostrar “satisfet” de l’evolució de la campanya de mocions als ajuntaments perquè evidencien que “el territori no vol aquesta imposició”. A més, va mantenir la necessitat “d’influir en els polítics perquè defensin les nostres postures”.
Sant Quintí de Mediona va aprovar dimecres la moció a favor de la Vegueria del Penedès sense cap vot en contra i tres abstencions del PSC i una del PP. Des de Vegueria Pròpia es va elogiar l’actitud dels regidors del PSC de Sant Quintí que no es van oposar a la creació de la Vegueria del Penedès. Ahir era previst així mateix que el municipi de l’Arboç (Baix Penedès) debatés una moció en el mateix sentit. Fons de Vegueria Pròpia mostraven ahir la seva confiança que l’Arboç passés a engruixir la llista de municipis que s’han pronunciat a favor de la Vegueria del Penedès.
www.el3devuit.com
La plataforma ciutadana Vegueria Pròpia va convocar dimarts una roda de premsa a l’Escorxador per valorar la jornada de treball que va celebrar dissabte amb la participació de 32 persones. La plataforma va incidir en els interessos politicoelectorals que, segons van dir, s’amaguen rere les propostes de la futura divisió territorial de Catalunya.
També van reivindicar la viabilitat econòmica de la Vegueria del Penedès i van advertir sobre les conseqüències d’una integració a la regió metropolitana. Les intervencions van ser una allau de motius per justificar la viabilitat de la Vegueria del Penedès i alhora un rosari d’objeccions a la integració de les comarques del Penedès Històric a la regió metropolitana. Dídac Gallego, veí de Font-rubí; Sergi Marín, veí de Vilafranca; Carme Farràs, veïna de Sant Pere de Ribes; Fèlix Simón, veí de Santa Margarida i els Monjos, i Enric Ases, veí d’Olesa de Bonesvalls, van ser els encarregats de donar lectura a les diferents ponències que van ser debatudes en la jornada de treball.
Gallego va ser el primer a intervenir glossant la planificació del territori i la divisió territorial des de 1983. V arecordar que el 1995 es va fer el Pla Territorial General (PTG) de Catalunya que preveia sis àmbits d’actuació i no contemplava la Vegueria del Penedès. El PTG situava l’Alt Penedès i el Garraf a Barcelona, el Baix Penedès a Tarragona i l’Anoia a les Comarques Centrals. Aquesta divisió de Catalunya en sis regions va ser alterada el 2001 per donar cabuda a l’àmbit dels Pirineus. No obstant, va assenyalar que “enlloc no hi ha la justificació de per què aquests àmbits i l’Informe Roca tampoc no ho feia”. Els vagues requisits previstos serien, segons Gallego, suficients per crear la Vegueria del Penedès: “Tenim les característiques per ser la vuitena Vegueria”, va dir. El Pacte del Tinell es basaria en l’Informe Roca, però va objectar que en el PTG es preveia que per “reclamar un àmbit d’actuació” diferenciat caldria el pronunciament de dos terços dels ajuntaments de cada comarca o dos terços de la seva població, una circumstància que ja reuneixen les comarques de l’Alt Penedès i del Garraf. La majoria d’ajuntaments del Baix Penedès encara no s’han pronunciat (tot i que l’únic que ho ha fet -Bellvei- ha estat per unanimitat), mentre que la situació a l’Anoia sembla la més complicada de totes. Marín va fer una lectura sobre la posició dels partits polítics i la Generalitat de Catalunya, destacant que, en el marc del debat de l’Estatut, la divisió territorial de Catalunya havia esdevingut un escull tal que “s’havia deixat en segona tongada”.
Per a Marín, “som enmig dels interessos partidistes. El PSC hi surt guanyant molt, amb el mapa de set vegueries, CiU i ERC guanyen amb el de nou”. Alhora va recordar que Maragall “vol abandonar el vot ponderat” en al•lusió a la intenció de reformar la llei electoral atorgant més escons a Barcelona en detriment de la resta de províncies. Acte seguit va recordar que les comarques de la vegueria del Penedès serien les menys densament poblades i amb un índex més baix d’ocupació del sòl, el més baix en les dues circumstàncies pel que fa a l’Alt Penedès. I dels pronunciaments dels municipis responent a la campanya de mocions de la plataforma ciutadana a favor de la Vegueria del Penedès va subratllar el caràcter “monolític del PSC” i “la diversitat d’opinions de la resta”. Finalment, va recordar que el conseller de Governació Josep Carretero els havia assegurat que estava disposat a parlar-ne en funció dels resultats dels plenaris municipals del Penedès. Per això van anunciar que aviat s’hi posarien en contacte per comunicar-li els resultats que, d’acord amb el que van afegir des de la plataforma, serien una sorpresa perquè ben pocs s’esperaven que a la comarca del Garraf l’aposta pro vegueria del Penedès “fos tan contundent”.
Carme Farràs va presentar una ponència sobre la “justificació econòmica” de la Vegueria del Penedès. Per a Farràs, la “sinergia econòmica pot beneficiar el territori” del Penedès. Farràs va recordar que el Garaf i el Baix Penedès eren territoris amb un predomini clar del sector serveis, mentre la indústria era majoritària a l’Alt Penedès i l’Anoia. Farràs va denunciar el risc d’una absorció del Penedès històric per la regió de Barcelona que precipitaria sobre aquest territori un “efecte dormitori”.
Fèlix Simón, portaveu de Vegueria Pròpia, va ajornar al seu torn la presentació del “Decàleg Bàsic” de la Vegueria, un document sobre el qual està treballant la plataforma ciutadana. Simón, però, va avançar algunes dades substancioses sobre el finançament de la Diputació. Simón va assegurar que, segons les dades que manejaven, l’ens provincial rebia un finançament aclaparador extrern, a partir de les transferències de la Generalitat i sobretot de l’Estat. Simón va parlar de “desemmascarar” els números de la Diputació, i va xifrar en “només un 12%” el percentatge del pressupost de la Diputació provinent d’una recaptació pròpia, mentre que el restant 88% seria de les transferències d’altres administracions. Aquest “Decàleg Bàsic” servirà, segons Simón, per donar “resposta a les incògnites que es plantegen” i reforçar la viabilitat de la Vegueria del Penedès. Simón també va aprofitar per recordar que el PSC havia defensat la creació de la Vegueria del Penedès en el passat, en al•lusió a una carta signada pels alcaldes socialistes del Vendrell, Vilafranca i Vilanova a finals dels anys 80 reclamant el reconeixement institucional d’aquesta realitat històrica. Si el PSC no manté ara aquesta determinació és, segons Simón, perquè “ara són al poder”. Finalment, Enric Ases va donar lectura abreujada al document “Conclusions i futur”. Ases es va mostrar “satisfet” de l’evolució de la campanya de mocions als ajuntaments perquè evidencien que “el territori no vol aquesta imposició”. A més, va mantenir la necessitat “d’influir en els polítics perquè defensin les nostres postures”.
Sant Quintí de Mediona va aprovar dimecres la moció a favor de la Vegueria del Penedès sense cap vot en contra i tres abstencions del PSC i una del PP. Des de Vegueria Pròpia es va elogiar l’actitud dels regidors del PSC de Sant Quintí que no es van oposar a la creació de la Vegueria del Penedès. Ahir era previst així mateix que el municipi de l’Arboç (Baix Penedès) debatés una moció en el mateix sentit. Fons de Vegueria Pròpia mostraven ahir la seva confiança que l’Arboç passés a engruixir la llista de municipis que s’han pronunciat a favor de la Vegueria del Penedès.
www.el3devuit.com