Candidatura d'Unitat Popular

Vilafranca del Penedès

L’assemblea nacional de la CUP

El passat diumenge 21 de juny de 2009 es va celebrar al teatre municipal de Girona l'Assemblea Nacional de la CUP i com era d'esperar el tema més esperat i controvertit fou la decisió de presentar-se o no a les properes eleccions autonòmiques del Principat. Les més de 300 persones acreditades com a militants de la CUP vam estar tot el dia debatent amb profunditat aquest i d'altres assumptes.
El debat girava al voltant d'una ponència, anomenada “La CUP i les eleccions autonòmiques”, signada per set CUP's diferents, en la qual es feia una aposta perquè la CUP es presentés a les properes eleccions autonòmiques del 2010.
Aquesta ponència va tenir dues esmenes a la totalitat, una per part de la CUP de Vic, amb el títol “Els reptes de la CUP. Horitzó 2011” i una altra encapçalada per la CUP de Vilafranca, de Vilanova i la Geltrú, de Capellades i l'UM9 de Ribes. Però refosa amb les presentades anteriorment per les CUP de Reus i Berga, que es presentava sota el títol: “2011: Des de viles i ciutats, construïm l'alternativa”.

En primer lloc es va procedir a la votació de l'esmena de Vic, amb un empat a vots entre el Si i el No,  cosa que feu passar a la votació de la segona esmena a la totalitat.

Finalment,  va guanyar l'esmena a la totalitat, sotasignada entre d'altres per la CUP de Vilafranca, que defensava no presentar-se a les autonòmiques per tal de reforçar la CUP de cara a les properes eleccions municipals del 2011, prioritzant doncs, de moment, la feina a nivell municipal.
Els motius que ens dugueren a la CUP de Vilafranca i a la resta de signants, a redactar l'esmena a la totalitat són diversos:

  1. Partíem de la base que la conjuntura externa no era un condicionant prou fort com per donar tal pas. I, entenent que presentar-se a les autonòmiques suposava un desgast econòmic, material i humà a tan sols set mesos vista de les properes eleccions municipals.. 
  2. Creiem que el municipalisme, que sempre hem defensat com a base del nostre projecte, no està a hores d'ara prou consolidat ni a nivell local ni a nivell nacional com per llençar-nos a una contesa de tal magnitud.
  3. Seguint aquesta premissa, vam valorar doncs, que no es pot construir una casa sense haver-ne fet els fonaments. I que aquests precisament passen per enfortir la xarxa teixida fins avui amb moviments socials, associacions, veïns/es, etc.
  4. També es valorava la nul•la capacitat d'incidència real que té un parlament autonòmic avui en dia, amb una classe política cada cop més deslegetimada i sotmesa a interessos externs. Així com la manca de capacitat de maniobra, que per ara, tindríem un cop a dins.
Per tant, creiem que encara no és el moment de donar aquest pas, i així ho va creure també l'assemblea nacional.