Les eleccions basques demostren el fracàs de l'estratègia d'apartheid polític contra l'esquerra aber
18/04/2005
Arnaldo Otegi 'Tothom es conscient que el canvi polític es irreversible en aquest país'.
La cap de llista d'EHAK per Biscaia, Maite Aramburu, va celebrar ahir els nou escons obtinguts i va prometre que a partir d'ara 'la veu dels il•legalitzats s'escoltarà al Parlament basc'. Tot i qualificar aquestes eleccions d''antidemocràtiques, perquè totes les veus i partits no s'hi han pogut presentar', en referència implícita a la il•legalitzada Aukera Guztiak, Aramburu va garantir que 'aquests milers de persones que pensaven que es quedarien sense veu a Euskadi' tindran representació política en aquesta legislatura.
La dirigent d'EHAK va celebrar que s'hagin complert les prediccions que auguraven que la seva formació seria la gran 'revelació' d'aquests comicis, a l'haver obtingut 150.188 vots i haver superat en dos els escons obtinguts per Euskal Herritarrok fa quatre anys, però va voler deixar clar que els resultats es deuen al suport i a la feina de la militància. 'Agraeixo tot el suport de les persones que han treballat poble a poble durant tota la campanya', va remarcar.
Per la seva banda, la cap de llista d'EHAK per Guipúscoa, Nekane Erauskin, va assegurar que els resultats han demostrat que 'el poble basc no vol majories d'una banda o d'una altra, sinó que vol democràcia i pau'. Un miler de persones, entre elles nombrosos dirigents de Batasuna, encapçalats per Arnaldo Otegi, Jone Goirizelaia i Joseba Permach, van rebre Aramburu i Erauskin amb una gran ovació al pavelló biscaí de Las Casillas. A aquestes declaracions s'hi va sumar la representant d'EHAK a Àlaba, Karmele Berasategui, que va reconèixer la 'incidència' que la petició del vot per Batasuna ha tingut en els resultats obtinguts.
Arnaldo Otegi, per la seva banda, es va mostrar pletòric pels resultats d'EHAK i va assegurar que 'és una nit màgica per a l'esquerra abertzale. Estic absolutament convençut que ningú dubtarà que avui els abertzales d'esquerres som un dels grans guanyadors d'aquesta nit. Som l'única opció política que ha incrementat els seus suports populars respecte a fa quatre anys'. Per ell, els bascos, amb el seu vot per EHAK, 'han recolzat amb claretat la declaració d'Anoeta'.
Ajustada victòria d'Ibarretxe.
La coalició PNB-EA va obtenir ahir una ajustada victòria electoral que permetrà a Juan José Ibarretxe continuar probablement com a lehendakari. Però és una victòria amb un cert regust amarg per als nacionalistes, perquè perden quatre escons, es queden amb 29, i sobretot no aconsegueixen ni de lluny el seu objectiu, que era sumar majoria absoluta amb el seu aliat en aquesta passada legislatura, Ezker Batua, que es manté en tres escons. En canvi, el PSE recupera la condició de segona força política d'Euskadi amb divuit escons, en guanya cinc i es configura com a força decisiva per condicionar l'acció de govern, en detriment del PP, que baixa fins a 15 escons. La sorpresa l'ha donat l'esquerra abertzale, que, malgrat la il•legalització de Batasuna, aconsegueix amb la nova marca d'EHAK fins a 9 escons, dos mes dels que tenia.
Amb aquest resultat de les eleccions, Ibarretxe només té dues sortides per mantenir-se com a lehendakari. La primera, governar en minoria, com ja va fer en la legislatura passada, però aquesta possibilitat pot representar un autèntic calvari, sobretot tenint en compte el reforçament polític del PSE i de l'esquerra abertzale. El tripartit PNB-EA-EB suma només 32 escons i es queda a sis de la majoria absoluta. Si incorpora el solitari escó que ha obtingut Aralar per Guipúscoa només arriba a 33 escons, els mateixos que tindria la suma del PSE i el PP. I amb els 9 d'EHAK com a àrbitre de la situació al Parlament de Vitòria.
La segona sortida que té Ibarretxe és buscar noves aliances polítiques, cosa que el porta a mirar obligatòriament cap al PSE, que és qui li donaria més estabilitat, ja sigui en forma de coalició o simplement de suport parlamentari, que és la fórmula per la qual s'inclinen en principi els socialistes bascos. Patxi López ha advertit durant tota la campanya que no entraria en cap govern que no tingués un lehendakari del PSE. Però una aliança amb els socialistes obligaria el lehendakari a enterrar definitivament el seu pla sobiranista i a negociar de nou la reforma de l'Estatut basc, posant el marcador a zero i acceptant les condicions que posi el PSE per al consens, tal com ha exigit per aprovar-lo José Luis Rodríguez Zapatero.
Sigui quina sigui la política d'aliances, des d'un punt de vista polític aquest resultat deixa en suspens la reforma de l'Estatut basc aprovada el 31 de desembre passat, i Ibarretxe, que queda debilitat políticament, es veurà obligat a teixir un nou consens, perquè així l'hi demanen també aliats seus com Javier Madrazo d'EB. Tot i aquest descens d'escons del PNB, el Parlament de Vitòria tindrà durant aquesta legislatura una clara majoria absoluta nacionalista, però la fractura entre la formació de Juan José Ibarretxe i l'esquerra abertzale impedeix pensar ara com ara en qualsevol possible acord, almenys mentre ETA continuï en actiu. L'excel•lent resultat d'EHAK demostra que l'esquerra abertzale ha recuperat una part dels vots que va pedre fa quatre anys en benefici del PNB-EA, que va concentrar tot el vot útil nacionalista. Políticament, els 9 escons d'EHAK també són una resposta contra la llei de partits, que rebutja l'àmplia majoria de la societat basca.
La cap de llista d'EHAK per Biscaia, Maite Aramburu, va celebrar ahir els nou escons obtinguts i va prometre que a partir d'ara 'la veu dels il•legalitzats s'escoltarà al Parlament basc'. Tot i qualificar aquestes eleccions d''antidemocràtiques, perquè totes les veus i partits no s'hi han pogut presentar', en referència implícita a la il•legalitzada Aukera Guztiak, Aramburu va garantir que 'aquests milers de persones que pensaven que es quedarien sense veu a Euskadi' tindran representació política en aquesta legislatura.
La dirigent d'EHAK va celebrar que s'hagin complert les prediccions que auguraven que la seva formació seria la gran 'revelació' d'aquests comicis, a l'haver obtingut 150.188 vots i haver superat en dos els escons obtinguts per Euskal Herritarrok fa quatre anys, però va voler deixar clar que els resultats es deuen al suport i a la feina de la militància. 'Agraeixo tot el suport de les persones que han treballat poble a poble durant tota la campanya', va remarcar.
Per la seva banda, la cap de llista d'EHAK per Guipúscoa, Nekane Erauskin, va assegurar que els resultats han demostrat que 'el poble basc no vol majories d'una banda o d'una altra, sinó que vol democràcia i pau'. Un miler de persones, entre elles nombrosos dirigents de Batasuna, encapçalats per Arnaldo Otegi, Jone Goirizelaia i Joseba Permach, van rebre Aramburu i Erauskin amb una gran ovació al pavelló biscaí de Las Casillas. A aquestes declaracions s'hi va sumar la representant d'EHAK a Àlaba, Karmele Berasategui, que va reconèixer la 'incidència' que la petició del vot per Batasuna ha tingut en els resultats obtinguts.
Arnaldo Otegi, per la seva banda, es va mostrar pletòric pels resultats d'EHAK i va assegurar que 'és una nit màgica per a l'esquerra abertzale. Estic absolutament convençut que ningú dubtarà que avui els abertzales d'esquerres som un dels grans guanyadors d'aquesta nit. Som l'única opció política que ha incrementat els seus suports populars respecte a fa quatre anys'. Per ell, els bascos, amb el seu vot per EHAK, 'han recolzat amb claretat la declaració d'Anoeta'.
Ajustada victòria d'Ibarretxe.
La coalició PNB-EA va obtenir ahir una ajustada victòria electoral que permetrà a Juan José Ibarretxe continuar probablement com a lehendakari. Però és una victòria amb un cert regust amarg per als nacionalistes, perquè perden quatre escons, es queden amb 29, i sobretot no aconsegueixen ni de lluny el seu objectiu, que era sumar majoria absoluta amb el seu aliat en aquesta passada legislatura, Ezker Batua, que es manté en tres escons. En canvi, el PSE recupera la condició de segona força política d'Euskadi amb divuit escons, en guanya cinc i es configura com a força decisiva per condicionar l'acció de govern, en detriment del PP, que baixa fins a 15 escons. La sorpresa l'ha donat l'esquerra abertzale, que, malgrat la il•legalització de Batasuna, aconsegueix amb la nova marca d'EHAK fins a 9 escons, dos mes dels que tenia.
Amb aquest resultat de les eleccions, Ibarretxe només té dues sortides per mantenir-se com a lehendakari. La primera, governar en minoria, com ja va fer en la legislatura passada, però aquesta possibilitat pot representar un autèntic calvari, sobretot tenint en compte el reforçament polític del PSE i de l'esquerra abertzale. El tripartit PNB-EA-EB suma només 32 escons i es queda a sis de la majoria absoluta. Si incorpora el solitari escó que ha obtingut Aralar per Guipúscoa només arriba a 33 escons, els mateixos que tindria la suma del PSE i el PP. I amb els 9 d'EHAK com a àrbitre de la situació al Parlament de Vitòria.
La segona sortida que té Ibarretxe és buscar noves aliances polítiques, cosa que el porta a mirar obligatòriament cap al PSE, que és qui li donaria més estabilitat, ja sigui en forma de coalició o simplement de suport parlamentari, que és la fórmula per la qual s'inclinen en principi els socialistes bascos. Patxi López ha advertit durant tota la campanya que no entraria en cap govern que no tingués un lehendakari del PSE. Però una aliança amb els socialistes obligaria el lehendakari a enterrar definitivament el seu pla sobiranista i a negociar de nou la reforma de l'Estatut basc, posant el marcador a zero i acceptant les condicions que posi el PSE per al consens, tal com ha exigit per aprovar-lo José Luis Rodríguez Zapatero.
Sigui quina sigui la política d'aliances, des d'un punt de vista polític aquest resultat deixa en suspens la reforma de l'Estatut basc aprovada el 31 de desembre passat, i Ibarretxe, que queda debilitat políticament, es veurà obligat a teixir un nou consens, perquè així l'hi demanen també aliats seus com Javier Madrazo d'EB. Tot i aquest descens d'escons del PNB, el Parlament de Vitòria tindrà durant aquesta legislatura una clara majoria absoluta nacionalista, però la fractura entre la formació de Juan José Ibarretxe i l'esquerra abertzale impedeix pensar ara com ara en qualsevol possible acord, almenys mentre ETA continuï en actiu. L'excel•lent resultat d'EHAK demostra que l'esquerra abertzale ha recuperat una part dels vots que va pedre fa quatre anys en benefici del PNB-EA, que va concentrar tot el vot útil nacionalista. Políticament, els 9 escons d'EHAK també són una resposta contra la llei de partits, que rebutja l'àmplia majoria de la societat basca.