Les escoles de Vilafranca tenen un 9% d’aules saturades, i 18 sobre un total de 199 freguen el límit
18/04/2005
Les dades també mostren que la major part d’alumnes procedents de la immigració es concentren majoritariament en un parell de centres.
Dilluns, Educació disposarà de les dades referents a la preinscripció d’alumnes als centres escolars de Vilafranca. La principal novetat és la nova línia de P-3 que s’obre al Baltà Elies, amb la qual seran tres aules de P-3, 75 places (actualment 50) les que oferirà aquest centre, tot i que amb caràcter provisional, perquè aquests alumnes d’infantil seran els que cursaran el 2006-07 a la futura nova escola de la Girada, que s’inaugurarà amb dues classes de P-3 i una de P-4. L’obertura de l’escola de la Girada representarà, en principi, una contribució a alleugerir el nombre d’escolars que suporta cada aula vilafranquina, especialment important per a les aules més carregades. De fet, la saturació a les aules vilafranquines ha estat xifrada per l’Ajuntament en un 9,05%. Hi ha 18 aules sobre un total de 199 que es troben en el seu màxim possible, 14 corresponen a aules de primària i 4 a aules de secundària. No hi ha cap aula d’infantil que es trobi en aquesta situació de risc, segons les dades amb què treballa el Servei d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca. Només en un cas excepcional es supera el límit màxim autoritzat per llei mentre la resta superen la xifra recomanada però no el màxim legal. Es tracta d’una aula d’una escola concertada d’una sola línia que té un quart d’ESO amb 35 alumnes. La regidora Lourdes Sànchez, responsable d’Educació, ha explicat que la situació aquest curs “és millor que fa un any”. Tot i així ha reconegut que “no em puc sentir satisfeta perquè l’existència d’aules saturades no hauria de ser, però en tot cas sí mantinc que s’estan donat els passos per fer possible minimitzar al màxim aquesta realitat”.
Dels 5.235 escolars vilafranquins, 373 són alumnes amb necessitats educatives específiques
La població escolar vilafranquina segueix augmentant sense pausa en paral•lel a l’augment de la població, tot i que significativament per sota. Així, si el 1999 la població en edat escolar era de 3.889 alumnes el 2004 la xifra era de 4.350 persones. De fet, el darrer any l’increment de la població escolar va ser només de 83 alumnes, quan a l’anterior curs va ser de 158 persones. La situació no s’ha vist agreujada fonamentalment perquè el darrer any el nombre d’alumnes matriculats a primària va baixar en 18 alumnes. El curs 2004-05 ha vist com 54 aules incrementaven el nombre d’alumnes, 10 pel que fa a infanil, 28 en l’educació primària i 16 en l’educació secundària. En canvi 127 aules no van experimentar un creixement d’alumnes. La distribució no és proporcional entre els centres, perquè així el Carme, el Mas i Perera, a l’Eugeni d’Ors, el Milà i Fontanals i l’Alt Penedès no compten amb cap aula que es consideri saturada. Per contra, el Montagut, Sant Ramon, Sant Josep, Baltà Elies, Cristòfor Mestres, Estalella Graells i Pau Boada sí compten amb un mínim de dues aules que es consideren saturades, és a dir, sobrepassant la ràtio recomanada i al límit del màxim legal permès per la Generalitat de Catalunya.
Dificultats en la preinscripció
La regidora d’Educació vilafranquina sosté la possibilitat que la preinscripció evidenciï l’existència d’escoles “amb molta demanda, molt superior a l’oferta. I hi pot haver pares, com ha passat en d’altres ocasions, que es neguin a acceptar l’escola que s’adjudiqui als seus fills en segona opció”. Sànchez no s’ha mossegat la llengua i ha assegurat que sovint l’únic motiu d’aquesta negativa “és la composicio social de l’alumnat”, una situació que la regidora creu necessari de corregir amb la complicitat de tots els sectors que formen la comunitat educativa. D’altra banda, els alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE) sumen 373 sobre un total de 5.235. Aquests alumnes estan classificats en tres grups. El més important quantitativament és el de noves incorporacions al sistema educatiu. Aquest grup el formen 244 alumnes, són els escolars que o bé mai no havien estat matriculats o bé el seu nivell educatiu no es correspon amb el grup al qual estan inscrits. Un segon bloc, més petit, és el format pels joves i nens amb necessitats educatives especials, aquest el componen 94 alumnes, i són aquells escolars que tenen algun tipus de problema d’adaptació com a conseqüència, per exemple, del desconeixement de la llengua vehicular de l’ensenyament. Finalment, un darrer grup, format per 35 alumnes, són els considerats socialment i culturalment desafavorits. Sovint es tracta d’adolescents o nens amb greus problemàtiques familiars.
Aules multiculturals però menys.
Les aules de Vilafranca continuaran un any més sense reflectir la realitat sociocultural de la població. Si en l’actualitat prop del 13,5% de la població empadronada a Vilafranca és formada per immigrants nascuts fora de l’Estat, la població escolar se situa un punt i mig per sobre, gairebé el 15%. Però la distribució dels alumnes pels diferents centres no reflecteix ni la realitat del seu barri ni de la composició de l’alumnat, perquè mentre hi ha escoles que gairebé no tenen immigrants nascuts fora de l’Estat, en d’altres la proporció se situa molt per sobre del 15%. Aquesta és una de les principals preocupacions de Lourdes Sànchez, regidora d’Educació de l’Ajuntament, i un dels principals cavalls de batalla i reptes de futur per garantir la funció integradora de les escoles. Sànchez creu vital impossibilitar les condicions que afavoreixen la proliferació de guetos. Per això ja va insistir davant el Consell Escolar que les aules havien de ser un reflex de la realitat social de Vilafranca i dels seus barris. Però tot i els esforços de la regidora en aquest sentit, les aules segueixen discriminant en funció de l’origen dels nens, una tendència que es consolida i que a hores d’ara no s’ha aconseguit capgirar-la.
Tot i que la distribució d’immigrants per barris és homogènia, a les escoles no ho és
Un o dos centres concentren la major part d’escolars nascuts fora de l’Estat, una càrrega que provoca que la mitjana del 15% d’alumnes immigrants sobre el total sigui en aquests centres molt més elevada mentre en d’altres se situa molt per sota del 15% de mitjana que representen sobre la totalitat de la població escolar. La regidora d’Educació sosté que “és una dinàmica que funciona per inèrcia. Els pares dels alumnes immigrants ja porten els seus fills immediatament en aquests centres”. Sànchez admet que hi ha un percentatge significatiu de pares d’alumnes nascuts a l’Estat que opten per matricular els seus fills en escoles on la composició de l’alumnat sigui més homogènia. El resultat és nefast perquè es consolida una perillosa tendència: escoles per a vilafranquins nascuts aquí i escoles per a vilafranquins procedents de la immigració. Quan, per a la regidora d’Educació de Vilafranca, la solució passaria perquè cada pare matriculés els seus fills al centre més proper al seu domicili. Si aquest fos el criteri dels pares, tot i que segons la legislació tenen dret a escollir el centre escolar a què volen portar els seus fills, la situació es normalitzaria. La regidora considera que si es distribuís correctament i de forma homogènia, el resultat seria una mitjana de 3,5 alumnes per aula “amb això tot quedaraia rreglat i equilibrat”. Perquè a més, en línies generals, els diferents barris de Vilafranca mantenen, malgrat que es pugui creure una altra cosa, una distribució bastant homogènia de la població immigrada. Si bé és cert que l’Espirall, amb el 24% de la població vilafranquina, registra un percentatge de població immigrada lleugerament superior, en general, a la resta de barris, el percentatge és molt similar. En canvi, al Poble Nou, que segons les dades extretes de l’estudi “Xifres de població i escolarització”, fet pel Servei d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca, amb data de febrer de 2005, és el barri amb més població, el 25% del total superant ja l’Espirall, que es queda amb un 24%, registra una xifra d’immigrants inferior al 20%. Pel que fa a la resta, excepte el Centre Vila, on la xifra d’immigrants també se situa per sobre de la mitjana, les xifres guarden una significativa proporcionalitat, sense concentracions alarmants. La comunitat escolar vilafranquina és formada en l’actualitat per 5.235 persones, d’aquests 933 són alumnes d’origen immigrant. Del total d’alumnes escolaritzats a Vilafranca, 1.130 són nens i nenes d’infantil, 2.176 són alumnes de primària i la resta, 1.929 alumnes, són els que cursen secundària durant el curs 2004-05. Els dos centres que acullen un major nombre d’alumnes són el Sant Ramon i el Carme, amb 690 i 678 alumnes, respectivament. El Cristòfor Mestre i el Carme són els centres amb més alumnes infantils, 153 cadascun, respectivament. L’Estalella i el Sant Ramon són, en aquest cas, els centres que acullen més alumnes de primària, 310 cadascun, respectivament. Finalment, l’Eugeni d’Ors és l’institut amb més alumnes de secundària: 447.
Estudi de la Diputació
Un estudi de la Diputació de Barcelona per a l’Ajuntament de Vilafranca, datat el 2003 i per tant clarament desfasat per l’espectacular increment dels darrers dos anys, destacava que majoritàriament el gruix d’immigrants magribins (i entre aquests amb una aclaparadora presència de marroquins) eren homes. Exactament el 71,4%, mentre que les dones formen un gruix del 28,6%.
El 71,4% de la comunitat de vilafranquins nascuts al Magrib són homes
Entre la resta de col•lectius d’immigrants, els percentatges són molt més equilibrats. Així els llatins, procedents d’Amèrica, sumen un 50,72% de dones. I la resta, molt menys significatius numèricament, són homes, el 53,87%. L’estudi de la Diputació, quan Vilafranca comptava amb 33.502 veïns, a 1 de gener de 2003, des d’aleshores la població ha passat a 36.104 veïns, i revelava l’existència de 3.769 immigrants, 1.713 dels quals són procedents del Magrib. De l’Amèrica llatina, un grup en imparable ascens, n’hi havia 1.461. El tercer grup, ja a molta distància, serien els 237 vilafranquins procedents de l’Europa de l’Est. Un quart bloc serien els veïns procedents de l’Europa Occidental. Els asiàtics, sumaven el 2003, 109 veïns. Mentre els de l’Àfrica Subsahariana eren 27. Unes dades que poden haver canviat substancialment tenint en compte que els darrers dos anys el nombre d’immigrants ha augmentat en gairebé 2.000 persones.
El Centre Vila i l’Espirall són dos dels barris amb una concentració més elevada d’immigrants Paradoxalment, aleshores el major percentatge d’immigrants es concentrava al Centre Vila, amb un 15,17% i un nombre absolut de 347 persones. D’aquestes, el grup majoritari era el magribí, amb el 53% del gruix, mentre els llatins eren el 32,6%. El barri amb més concentració de magribins sobre la població immigrada total era, però, el Molí d’en Rovira, amb el 65,4%, un percentatge, però, molt relatiu perquè es tractava només d’una col•lectivitat d’immigrants formada per només 52 persones, mentre a les Clotes el grup d’immigrants més nombrós corresponia als llatins, amb el 52,2% del total. L’Espirall era el barri que el 2003 concentrava ja el major nombre d’immigrants, fins a 1.027, el 57,3% dels quals eren d’origen magribí. El percentatge d’immigrants al barri era d’un 12,59% el 2003, mentre que la mitjana de Vilafranca era aleshores d’un 10,87% sobre la població total.
www.el3devuit.com
Dilluns, Educació disposarà de les dades referents a la preinscripció d’alumnes als centres escolars de Vilafranca. La principal novetat és la nova línia de P-3 que s’obre al Baltà Elies, amb la qual seran tres aules de P-3, 75 places (actualment 50) les que oferirà aquest centre, tot i que amb caràcter provisional, perquè aquests alumnes d’infantil seran els que cursaran el 2006-07 a la futura nova escola de la Girada, que s’inaugurarà amb dues classes de P-3 i una de P-4. L’obertura de l’escola de la Girada representarà, en principi, una contribució a alleugerir el nombre d’escolars que suporta cada aula vilafranquina, especialment important per a les aules més carregades. De fet, la saturació a les aules vilafranquines ha estat xifrada per l’Ajuntament en un 9,05%. Hi ha 18 aules sobre un total de 199 que es troben en el seu màxim possible, 14 corresponen a aules de primària i 4 a aules de secundària. No hi ha cap aula d’infantil que es trobi en aquesta situació de risc, segons les dades amb què treballa el Servei d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca. Només en un cas excepcional es supera el límit màxim autoritzat per llei mentre la resta superen la xifra recomanada però no el màxim legal. Es tracta d’una aula d’una escola concertada d’una sola línia que té un quart d’ESO amb 35 alumnes. La regidora Lourdes Sànchez, responsable d’Educació, ha explicat que la situació aquest curs “és millor que fa un any”. Tot i així ha reconegut que “no em puc sentir satisfeta perquè l’existència d’aules saturades no hauria de ser, però en tot cas sí mantinc que s’estan donat els passos per fer possible minimitzar al màxim aquesta realitat”.
Dels 5.235 escolars vilafranquins, 373 són alumnes amb necessitats educatives específiques
La població escolar vilafranquina segueix augmentant sense pausa en paral•lel a l’augment de la població, tot i que significativament per sota. Així, si el 1999 la població en edat escolar era de 3.889 alumnes el 2004 la xifra era de 4.350 persones. De fet, el darrer any l’increment de la població escolar va ser només de 83 alumnes, quan a l’anterior curs va ser de 158 persones. La situació no s’ha vist agreujada fonamentalment perquè el darrer any el nombre d’alumnes matriculats a primària va baixar en 18 alumnes. El curs 2004-05 ha vist com 54 aules incrementaven el nombre d’alumnes, 10 pel que fa a infanil, 28 en l’educació primària i 16 en l’educació secundària. En canvi 127 aules no van experimentar un creixement d’alumnes. La distribució no és proporcional entre els centres, perquè així el Carme, el Mas i Perera, a l’Eugeni d’Ors, el Milà i Fontanals i l’Alt Penedès no compten amb cap aula que es consideri saturada. Per contra, el Montagut, Sant Ramon, Sant Josep, Baltà Elies, Cristòfor Mestres, Estalella Graells i Pau Boada sí compten amb un mínim de dues aules que es consideren saturades, és a dir, sobrepassant la ràtio recomanada i al límit del màxim legal permès per la Generalitat de Catalunya.
Dificultats en la preinscripció
La regidora d’Educació vilafranquina sosté la possibilitat que la preinscripció evidenciï l’existència d’escoles “amb molta demanda, molt superior a l’oferta. I hi pot haver pares, com ha passat en d’altres ocasions, que es neguin a acceptar l’escola que s’adjudiqui als seus fills en segona opció”. Sànchez no s’ha mossegat la llengua i ha assegurat que sovint l’únic motiu d’aquesta negativa “és la composicio social de l’alumnat”, una situació que la regidora creu necessari de corregir amb la complicitat de tots els sectors que formen la comunitat educativa. D’altra banda, els alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE) sumen 373 sobre un total de 5.235. Aquests alumnes estan classificats en tres grups. El més important quantitativament és el de noves incorporacions al sistema educatiu. Aquest grup el formen 244 alumnes, són els escolars que o bé mai no havien estat matriculats o bé el seu nivell educatiu no es correspon amb el grup al qual estan inscrits. Un segon bloc, més petit, és el format pels joves i nens amb necessitats educatives especials, aquest el componen 94 alumnes, i són aquells escolars que tenen algun tipus de problema d’adaptació com a conseqüència, per exemple, del desconeixement de la llengua vehicular de l’ensenyament. Finalment, un darrer grup, format per 35 alumnes, són els considerats socialment i culturalment desafavorits. Sovint es tracta d’adolescents o nens amb greus problemàtiques familiars.
Aules multiculturals però menys.
Les aules de Vilafranca continuaran un any més sense reflectir la realitat sociocultural de la població. Si en l’actualitat prop del 13,5% de la població empadronada a Vilafranca és formada per immigrants nascuts fora de l’Estat, la població escolar se situa un punt i mig per sobre, gairebé el 15%. Però la distribució dels alumnes pels diferents centres no reflecteix ni la realitat del seu barri ni de la composició de l’alumnat, perquè mentre hi ha escoles que gairebé no tenen immigrants nascuts fora de l’Estat, en d’altres la proporció se situa molt per sobre del 15%. Aquesta és una de les principals preocupacions de Lourdes Sànchez, regidora d’Educació de l’Ajuntament, i un dels principals cavalls de batalla i reptes de futur per garantir la funció integradora de les escoles. Sànchez creu vital impossibilitar les condicions que afavoreixen la proliferació de guetos. Per això ja va insistir davant el Consell Escolar que les aules havien de ser un reflex de la realitat social de Vilafranca i dels seus barris. Però tot i els esforços de la regidora en aquest sentit, les aules segueixen discriminant en funció de l’origen dels nens, una tendència que es consolida i que a hores d’ara no s’ha aconseguit capgirar-la.
Tot i que la distribució d’immigrants per barris és homogènia, a les escoles no ho és
Un o dos centres concentren la major part d’escolars nascuts fora de l’Estat, una càrrega que provoca que la mitjana del 15% d’alumnes immigrants sobre el total sigui en aquests centres molt més elevada mentre en d’altres se situa molt per sota del 15% de mitjana que representen sobre la totalitat de la població escolar. La regidora d’Educació sosté que “és una dinàmica que funciona per inèrcia. Els pares dels alumnes immigrants ja porten els seus fills immediatament en aquests centres”. Sànchez admet que hi ha un percentatge significatiu de pares d’alumnes nascuts a l’Estat que opten per matricular els seus fills en escoles on la composició de l’alumnat sigui més homogènia. El resultat és nefast perquè es consolida una perillosa tendència: escoles per a vilafranquins nascuts aquí i escoles per a vilafranquins procedents de la immigració. Quan, per a la regidora d’Educació de Vilafranca, la solució passaria perquè cada pare matriculés els seus fills al centre més proper al seu domicili. Si aquest fos el criteri dels pares, tot i que segons la legislació tenen dret a escollir el centre escolar a què volen portar els seus fills, la situació es normalitzaria. La regidora considera que si es distribuís correctament i de forma homogènia, el resultat seria una mitjana de 3,5 alumnes per aula “amb això tot quedaraia rreglat i equilibrat”. Perquè a més, en línies generals, els diferents barris de Vilafranca mantenen, malgrat que es pugui creure una altra cosa, una distribució bastant homogènia de la població immigrada. Si bé és cert que l’Espirall, amb el 24% de la població vilafranquina, registra un percentatge de població immigrada lleugerament superior, en general, a la resta de barris, el percentatge és molt similar. En canvi, al Poble Nou, que segons les dades extretes de l’estudi “Xifres de població i escolarització”, fet pel Servei d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca, amb data de febrer de 2005, és el barri amb més població, el 25% del total superant ja l’Espirall, que es queda amb un 24%, registra una xifra d’immigrants inferior al 20%. Pel que fa a la resta, excepte el Centre Vila, on la xifra d’immigrants també se situa per sobre de la mitjana, les xifres guarden una significativa proporcionalitat, sense concentracions alarmants. La comunitat escolar vilafranquina és formada en l’actualitat per 5.235 persones, d’aquests 933 són alumnes d’origen immigrant. Del total d’alumnes escolaritzats a Vilafranca, 1.130 són nens i nenes d’infantil, 2.176 són alumnes de primària i la resta, 1.929 alumnes, són els que cursen secundària durant el curs 2004-05. Els dos centres que acullen un major nombre d’alumnes són el Sant Ramon i el Carme, amb 690 i 678 alumnes, respectivament. El Cristòfor Mestre i el Carme són els centres amb més alumnes infantils, 153 cadascun, respectivament. L’Estalella i el Sant Ramon són, en aquest cas, els centres que acullen més alumnes de primària, 310 cadascun, respectivament. Finalment, l’Eugeni d’Ors és l’institut amb més alumnes de secundària: 447.
Estudi de la Diputació
Un estudi de la Diputació de Barcelona per a l’Ajuntament de Vilafranca, datat el 2003 i per tant clarament desfasat per l’espectacular increment dels darrers dos anys, destacava que majoritàriament el gruix d’immigrants magribins (i entre aquests amb una aclaparadora presència de marroquins) eren homes. Exactament el 71,4%, mentre que les dones formen un gruix del 28,6%.
El 71,4% de la comunitat de vilafranquins nascuts al Magrib són homes
Entre la resta de col•lectius d’immigrants, els percentatges són molt més equilibrats. Així els llatins, procedents d’Amèrica, sumen un 50,72% de dones. I la resta, molt menys significatius numèricament, són homes, el 53,87%. L’estudi de la Diputació, quan Vilafranca comptava amb 33.502 veïns, a 1 de gener de 2003, des d’aleshores la població ha passat a 36.104 veïns, i revelava l’existència de 3.769 immigrants, 1.713 dels quals són procedents del Magrib. De l’Amèrica llatina, un grup en imparable ascens, n’hi havia 1.461. El tercer grup, ja a molta distància, serien els 237 vilafranquins procedents de l’Europa de l’Est. Un quart bloc serien els veïns procedents de l’Europa Occidental. Els asiàtics, sumaven el 2003, 109 veïns. Mentre els de l’Àfrica Subsahariana eren 27. Unes dades que poden haver canviat substancialment tenint en compte que els darrers dos anys el nombre d’immigrants ha augmentat en gairebé 2.000 persones.
El Centre Vila i l’Espirall són dos dels barris amb una concentració més elevada d’immigrants Paradoxalment, aleshores el major percentatge d’immigrants es concentrava al Centre Vila, amb un 15,17% i un nombre absolut de 347 persones. D’aquestes, el grup majoritari era el magribí, amb el 53% del gruix, mentre els llatins eren el 32,6%. El barri amb més concentració de magribins sobre la població immigrada total era, però, el Molí d’en Rovira, amb el 65,4%, un percentatge, però, molt relatiu perquè es tractava només d’una col•lectivitat d’immigrants formada per només 52 persones, mentre a les Clotes el grup d’immigrants més nombrós corresponia als llatins, amb el 52,2% del total. L’Espirall era el barri que el 2003 concentrava ja el major nombre d’immigrants, fins a 1.027, el 57,3% dels quals eren d’origen magribí. El percentatge d’immigrants al barri era d’un 12,59% el 2003, mentre que la mitjana de Vilafranca era aleshores d’un 10,87% sobre la població total.
www.el3devuit.com