L’executiva local d’ERC de Vilafranca del Penedès plega en bloc i s'accentua la crisis interna
20/10/2006
La direcció se’n va denunciant “intromissions i manipulacions” de la direcció nacional d’ERC en conxorxa amb els “renovadors”.
L’Executiva Local d’ERC, presidida per Enric Pagès, ha anunciat que plega en bloc en una duríssima carta a la militància i en què descriu, fil per randa, la versió dels fets que han precipitat la decisió. “Ens n’anem amb la cara ben alta, amb la convicció que hem fet el que estava a les nostres mans per evitar aquesta desfeta” asseguren i, per acabar de deixar-ho clar, manifesten que el seu comiat és “per dignitat i amb el convenciment de saber el que vol dir la paraula independència, una paraula per altra banda a la baixa en aquest partit ja que, des de la capital, prefereixen la intromissió i la manipulació en detriment dels resultats de les assemblees”.
Com el rosari de l’aurora. La coneguda divisió a la Secció Local d’ERC ha acabat amb un trencament que sembla definitiu. L’enfrontament entre el sector majoritari (partidari de Ramon Xena) i el sector renovador (Ramon Quelart) que compta amb el suport de la direcció nacional d’ERC ha acabat amb un comiat fulminant. Per a l’Executiva Local el problema fonamental hauria estat l’objectiu “d’esborrar en Xena del mapa i, de retruc, a tot aquell que li donés recolzament”, una maniobra en què haurien participat, segons la missiva de l’Executiva dimissionària, els anomenats “renovadors” que “havien perdut l’assemblea” amb la complicitat de l’exconseller Xavier Vendrell, entre d’altres. La carta de comiat adreçada a tot el cens de militants d’ERC consta de 5 pàgines on es detalla tota la successió de fets que s’ha produït els últims anys (a partir de l’assemblea en què es va aprovar l’entrada d’ERC al Govern municipal de Vilafranca) i en què l’Executiva denuncia contínues intromissions de la direcció nacional d’ERC, en conxorxa amb el grup que defensava una renovació d’ERC a Vilafranca.
La carta detalla “la tensa i desagradable” assemblea en què va resultar escollit Enric Pagès, proper a Xena, com a president local d’ERC en substitució de David Navarrete, també col•laborador de Xena, que havia dimitit. Segons l’Executiva dimissionària, els renovadors de Quelart van perdre l’assemblea tot i el suport de Vendrell i aporten una fotografia de la reunió feta pel sector renovador amb la direcció, prèvia a l’assemblea local per escollir president, feta, segons mantenen, d’amagat i al local dels Xicots de Vilafranca. El que seria una evidència més de la intervenció de la direcció nacional fent costat a un sector que, a tenor dels resultats de les assemblees, era el minoritari.
Tampoc no s’escapa de l’enuig de l’Executiva el diputat Miquel Carrillo “els indicava què calia fer per esborrar Xena del mapa” i el president comarcal Jesús Salius. Un altre dels que no surt ben parat a la carta és el militant de base Miquel Ferret a qui el mateix Xena hauria ofert de liderar la candidatura d’ERC a les properes eleccions municipals “amb l’única condició d’acceptar en Ramon de número dos”. Abans, després de diversos estira i arronsa, l’assemblea local d’ERC havia escollit Ramon Xena com a candidat a liderar la llista d’ERC a les eleccions municipals de maig de 2007 amb un resultat de difícil lectura: 23 vots a favor i 24 en blanc un d’aquests “sense estar al corrent de pagament”. Xena, no obstant, havia anunciat repetidament que no encapçalaria la llista però va intentar consensuar una candidatura. Per si no estava la situació prou complicada, la carta també retreu al vilafranquí Raimon Soler, de l’Executiva d’ERC, haver dit “en privat que la millor opció era presentar en Xena com a cap de llista” però “després va ser el primer en al•legar que el resultat era nul”.
La direcció nacional va emplaçar Xena, el regidor Joan Recasens i David Navarrete a una reunió en presència de tres peixos grossos del partit: Xavier Vendrell, Jaume Oliveres (responsable de Política Municipal) i Eduard Lòpez. Seria l’última i definitiva. Aquests fan saber d’entrada a la delegació vilafranquina que no volen Xena “ni de cap de llista, ni de dos, ni de tres, ni res de res”. En aquesta reunió, malgrat tot, s’hauria arribat a un acord: “S’oferia un futur càrrec de confiança al Xena a canvi que renunciés a acceptar el resultat de l’assemblea en què havia estat escollit novament cap de llista. En Joan Recasens seria el cap de llista, el dos i el tres a negociar amb el militants renovadors i en David Navarrete tornaria a ser el president d’una Executiva Local de consens”. Però Xena, segons s’afirma en la carta, i contravenint “el que volíem molts, va dir prou a tanta manipulació i a tanta mala llet pel bé del partit”. Pel que fa a Recasens “malgrat haver dit repetidament que no volia ser el cap de llista, va acceptar de pensar-s’ho, declinant finalment l’oferta”. L’Executiva sentencia que ho deixa córrer farts d’una etapa caracteritzada “pels cops de colze, pel joc brut i per la filtració a la premsa del que convingui per desmoralitzar els dissidents”.
La carta adreçada a tota la militància vilafranquina demana comprensió als afiliats “estem cremats, totalment i absolutament, la tristesa i la malfiança ens han vençut”. I no dubten a fer saber que s’oposaran “a la nova executiva i a la nova llista, al projecte dels renovadors” i anuncien la baixa de nombrosos militants.
www.el3devuit.cat
L’Executiva Local d’ERC, presidida per Enric Pagès, ha anunciat que plega en bloc en una duríssima carta a la militància i en què descriu, fil per randa, la versió dels fets que han precipitat la decisió. “Ens n’anem amb la cara ben alta, amb la convicció que hem fet el que estava a les nostres mans per evitar aquesta desfeta” asseguren i, per acabar de deixar-ho clar, manifesten que el seu comiat és “per dignitat i amb el convenciment de saber el que vol dir la paraula independència, una paraula per altra banda a la baixa en aquest partit ja que, des de la capital, prefereixen la intromissió i la manipulació en detriment dels resultats de les assemblees”.
Com el rosari de l’aurora. La coneguda divisió a la Secció Local d’ERC ha acabat amb un trencament que sembla definitiu. L’enfrontament entre el sector majoritari (partidari de Ramon Xena) i el sector renovador (Ramon Quelart) que compta amb el suport de la direcció nacional d’ERC ha acabat amb un comiat fulminant. Per a l’Executiva Local el problema fonamental hauria estat l’objectiu “d’esborrar en Xena del mapa i, de retruc, a tot aquell que li donés recolzament”, una maniobra en què haurien participat, segons la missiva de l’Executiva dimissionària, els anomenats “renovadors” que “havien perdut l’assemblea” amb la complicitat de l’exconseller Xavier Vendrell, entre d’altres. La carta de comiat adreçada a tot el cens de militants d’ERC consta de 5 pàgines on es detalla tota la successió de fets que s’ha produït els últims anys (a partir de l’assemblea en què es va aprovar l’entrada d’ERC al Govern municipal de Vilafranca) i en què l’Executiva denuncia contínues intromissions de la direcció nacional d’ERC, en conxorxa amb el grup que defensava una renovació d’ERC a Vilafranca.
La carta detalla “la tensa i desagradable” assemblea en què va resultar escollit Enric Pagès, proper a Xena, com a president local d’ERC en substitució de David Navarrete, també col•laborador de Xena, que havia dimitit. Segons l’Executiva dimissionària, els renovadors de Quelart van perdre l’assemblea tot i el suport de Vendrell i aporten una fotografia de la reunió feta pel sector renovador amb la direcció, prèvia a l’assemblea local per escollir president, feta, segons mantenen, d’amagat i al local dels Xicots de Vilafranca. El que seria una evidència més de la intervenció de la direcció nacional fent costat a un sector que, a tenor dels resultats de les assemblees, era el minoritari.
Tampoc no s’escapa de l’enuig de l’Executiva el diputat Miquel Carrillo “els indicava què calia fer per esborrar Xena del mapa” i el president comarcal Jesús Salius. Un altre dels que no surt ben parat a la carta és el militant de base Miquel Ferret a qui el mateix Xena hauria ofert de liderar la candidatura d’ERC a les properes eleccions municipals “amb l’única condició d’acceptar en Ramon de número dos”. Abans, després de diversos estira i arronsa, l’assemblea local d’ERC havia escollit Ramon Xena com a candidat a liderar la llista d’ERC a les eleccions municipals de maig de 2007 amb un resultat de difícil lectura: 23 vots a favor i 24 en blanc un d’aquests “sense estar al corrent de pagament”. Xena, no obstant, havia anunciat repetidament que no encapçalaria la llista però va intentar consensuar una candidatura. Per si no estava la situació prou complicada, la carta també retreu al vilafranquí Raimon Soler, de l’Executiva d’ERC, haver dit “en privat que la millor opció era presentar en Xena com a cap de llista” però “després va ser el primer en al•legar que el resultat era nul”.
La direcció nacional va emplaçar Xena, el regidor Joan Recasens i David Navarrete a una reunió en presència de tres peixos grossos del partit: Xavier Vendrell, Jaume Oliveres (responsable de Política Municipal) i Eduard Lòpez. Seria l’última i definitiva. Aquests fan saber d’entrada a la delegació vilafranquina que no volen Xena “ni de cap de llista, ni de dos, ni de tres, ni res de res”. En aquesta reunió, malgrat tot, s’hauria arribat a un acord: “S’oferia un futur càrrec de confiança al Xena a canvi que renunciés a acceptar el resultat de l’assemblea en què havia estat escollit novament cap de llista. En Joan Recasens seria el cap de llista, el dos i el tres a negociar amb el militants renovadors i en David Navarrete tornaria a ser el president d’una Executiva Local de consens”. Però Xena, segons s’afirma en la carta, i contravenint “el que volíem molts, va dir prou a tanta manipulació i a tanta mala llet pel bé del partit”. Pel que fa a Recasens “malgrat haver dit repetidament que no volia ser el cap de llista, va acceptar de pensar-s’ho, declinant finalment l’oferta”. L’Executiva sentencia que ho deixa córrer farts d’una etapa caracteritzada “pels cops de colze, pel joc brut i per la filtració a la premsa del que convingui per desmoralitzar els dissidents”.
La carta adreçada a tota la militància vilafranquina demana comprensió als afiliats “estem cremats, totalment i absolutament, la tristesa i la malfiança ens han vençut”. I no dubten a fer saber que s’oposaran “a la nova executiva i a la nova llista, al projecte dels renovadors” i anuncien la baixa de nombrosos militants.
www.el3devuit.cat