OPINIÓ: Ara és l’hora del poble!
20/04/2010
Molt s'ha escrit (i més que s'escriurà) sobre els referèndums que se celebraran el proper diumenge 13 de desembre a pobles, viles i ciutats del Principat català, i sobre les seves possibles repercussions i traduccions en l'àmbit polític. I entre aquestes poblacions també hi ha Vilafranca.
No hi ha partit polític, que en el seu programa electoral no es mostri favorable a la participació ciutadana i per tant, també haurien de ser favorables a la celebració dels referèndums, com a màxima expressió de la participació directa del poble. Però, una cosa són les paraules (o l'electoralisme) i una altra la realitat, ja que la participació ciutadana és permesa (per alguns) segons els convé (com vam constatar quan el govern del PSC a l'Ajuntament va rebutjar els milers de signatures recollides per a realitzar un referèndum sobre la municipalització de les zones blaves).
S'argumenta que donar suport o participar a una consulta d'aquesta magnitud significa ser independentista, obviant que el NO està contemplat en la mateixa consulta. Tothom, sigui quina sigui la seva apreciació ideològica pot votar, sigui a favor de la independència o en contra (en tot cas, el NO ja el tenim ara). Cal no confondre les coses. Defensar el dret a decidir el propi futur com a poble, és senzillament un dret democràtic de base.
Però, més enllà de la pregunta del referèndum (valgui per endavant el nostre vot favorable i contundent pel SÍ), darrere d’aquest debat (sobre la idoneïtat o no de les consultes) s'amaga una concepció o forma d'entendre la democràcia o la participació ciutadana. Mostrar-se o no favorable a aquesta consulta o als referèndums en general amaga una realitat que no es vol fer explícita. I aquesta realitat amagada és la Constitució espanyola. El referèndum posa de manifest l'existència, una vegada més, de dos blocs confrontats: els que entenen únicament el marc d'actuació política dins del marc constitucionalista espanyol i els que entenem que la democràcia (en el sentit etimològic del terme, és a dir, sobirania popular) ha de ser l'objectiu final de tota organització social. El dogmatisme existent entorn la Constitució espanyola per part de certs partits s’acaba convertint en la seva (i per extensió en la nostra) presó de democràcia. Valgui també per l'Estatut, tocat de mort des de bon principi, que està "lligat de mans i peus" per la constitució, i que no ens permetrà, per segona vegada, avançar en la consolidació dels nostres drets nacionals i socials. Un procés, l'estatutari, que es pot resumir en la següent frase: si volem que tot quedi com està, cal que tot canviï.
Ha arribat el moment, doncs, de realitzar un exercici de democràcia real, de sobirania popular, d'expressar plenament i lliure el nostre posicionament, sense limitacions anacròniques ni constitucionalistes, sense tribunals polititzats...Per poder existir, cal poder decidir. Ara, és l'hora del poble, ara és l'hora de participar en la consulta de diumenge!
No hi ha partit polític, que en el seu programa electoral no es mostri favorable a la participació ciutadana i per tant, també haurien de ser favorables a la celebració dels referèndums, com a màxima expressió de la participació directa del poble. Però, una cosa són les paraules (o l'electoralisme) i una altra la realitat, ja que la participació ciutadana és permesa (per alguns) segons els convé (com vam constatar quan el govern del PSC a l'Ajuntament va rebutjar els milers de signatures recollides per a realitzar un referèndum sobre la municipalització de les zones blaves).
S'argumenta que donar suport o participar a una consulta d'aquesta magnitud significa ser independentista, obviant que el NO està contemplat en la mateixa consulta. Tothom, sigui quina sigui la seva apreciació ideològica pot votar, sigui a favor de la independència o en contra (en tot cas, el NO ja el tenim ara). Cal no confondre les coses. Defensar el dret a decidir el propi futur com a poble, és senzillament un dret democràtic de base.
Però, més enllà de la pregunta del referèndum (valgui per endavant el nostre vot favorable i contundent pel SÍ), darrere d’aquest debat (sobre la idoneïtat o no de les consultes) s'amaga una concepció o forma d'entendre la democràcia o la participació ciutadana. Mostrar-se o no favorable a aquesta consulta o als referèndums en general amaga una realitat que no es vol fer explícita. I aquesta realitat amagada és la Constitució espanyola. El referèndum posa de manifest l'existència, una vegada més, de dos blocs confrontats: els que entenen únicament el marc d'actuació política dins del marc constitucionalista espanyol i els que entenem que la democràcia (en el sentit etimològic del terme, és a dir, sobirania popular) ha de ser l'objectiu final de tota organització social. El dogmatisme existent entorn la Constitució espanyola per part de certs partits s’acaba convertint en la seva (i per extensió en la nostra) presó de democràcia. Valgui també per l'Estatut, tocat de mort des de bon principi, que està "lligat de mans i peus" per la constitució, i que no ens permetrà, per segona vegada, avançar en la consolidació dels nostres drets nacionals i socials. Un procés, l'estatutari, que es pot resumir en la següent frase: si volem que tot quedi com està, cal que tot canviï.
Ha arribat el moment, doncs, de realitzar un exercici de democràcia real, de sobirania popular, d'expressar plenament i lliure el nostre posicionament, sense limitacions anacròniques ni constitucionalistes, sense tribunals polititzats...Per poder existir, cal poder decidir. Ara, és l'hora del poble, ara és l'hora de participar en la consulta de diumenge!
Llorenç Casanova
Vilafranca del Penedès
11 de desembre de 2009