A principis d'aquesta legislatura l’equip de govern municipal format per PSC-IC va aprovar el nou Pla Urbanístic Municipal (conegut sota les sigles de POUM) amb el suport del PP i d’ERC. Al llarg de la legislatura (maig 2003- maig 2007), l’equip de govern municipal (PSC-IC i ERC) ha defensat reiteradament aquest projecte com un model de creixement urbanístic sostenible, davant l’oposició i la crítica realitzades per la CUP sobre el model de creixement derivat del nou Pla Urbanístic.

Els arguments esgrimits per la CUP són, des d’una òptica ecològica i de desenvolupament, força lògics: el creixement urbà ha de ser coherent amb el creixement demogràfic, equilibrat, respectuós amb el territori i, en última instància, ha d'estar al servei dels ciutadans i ciutadanes. Ens oposem, per tant, a un model de creixement urbanístic que pretén saciar les ànsies de desconcentració urbana de l’àrea metropolitana i les empreses constructores del sector, que es converteixi en el refugi especulatiu de qualsevol i que no respecti les quotes mínimes fixades de protecció oficial. Entenem, doncs, que el creixement sostenible i sostingut és racional i, respectuós amb el territori i amb les persones, amb l’objectiu d’oferir un dret: el dret de l’habitatge.

No ens oposem, com alguns han intentat donar a entendre, al creixement de la vila, sinó a un tipus de creixement urbanístic que creiem que no respon a un model sostenible. Però les paraules es converteixen en fets quan posem les dades sobre la taula:

Les dades, tal com podem observar en la taula, ens donen els següents resultats: segons el volum de construcció, el creixement urbanístic plantejat per l’actual equip de govern, Vilafranca tindria una població potencial per al 2017 de 53.000 persones, és a dir, 16.000 més de les que té actualment (quasi la meitat). I tot això en un període de temps de 10 anys! Pot assumir un municipi com Vilafranca tal creixement demogràfic de població en un breu període de temps? Amb aquestes dades es posa en evidència que el model de desenvolupament urbanístic suposadament sostenible no és tal, sinó més aviat un creixement accelerat, agressiu amb el territori i al servei dels interessos empresarials. O potser ens diran que és un model al servei de la ciutadania?

En cas contrari, l’equip de govern (PSC-IC i ERC) ens hauria de garantir que en 10 anys Vilafranca tindrà dos hospitals, dues biblioteques, el doble de freqüència de pas de trens, el doble de col·legis públics i un llarg etcètera per donar cobertura als serveis bàsics de la població.

Hem de pensar també que, juntament amb aquest augment de construcció i de població, es produirà un creixement paral·lel del parc de vehicles de la vila. Això vol dir un increment substancial dels problemes de trànsit i d'aparcament, que ja són notoris. Si ens fixem en la taula que segueix a continuació podrem veure l’augment de vehicles que s’ha produït en els últims anys. Si projectem el volum de turismes a Vilafranca pel 2016, en funció del creixement de població previst, hi haurà poc més de 24.000 cotxes (8.000 més dels actuals).

Un altre dels arguments utilitzats per l’equip de govern és que la construcció de nous habitatges respon a la premissa perquè tothom tingui accés a un habitatge digne, és a dir, per a fer accessible l’habitatge a la població. Tal com podem veure en la taula, només un 7% dels habitatges que es construiran seran de protecció oficial. Cal tenir en compte que la legislació vigent fixa el mínim en un 20%.

Per tant, quan l’equip de govern parla de creixement sostenible, ens agradaria saber a què es refereix exactament, perquè les previsions que s’han realitzat demostren tot el contrari. O potser és aquesta la vila que volem per a les futures generacions? Una Vilafranca hipotecada amb el territori (de la vinya al ciment), amb noves línies d’alta tensió elèctrica per donar cobriment a totes les necessitats que sorgiran, a un volum de residus que multiplicarà l’actual. On posarem tota la merda? (amb perdó).

Nosaltres, la CUP, no volem convertir el Penedès i Vilafranca en un nou Vallès o Barcelonès, sense sòl, sense espai agrícola ni forestal, sense identitat pròpia amb el territori. Només demanem les coses clares i coherents: un creixement sostenible real per a Vilafranca!