OPINIÓ: Els drets socials. Un debat necessari?
20/04/2010
Actualment vivim en un context de profunds canvis socials, demogràfics, polítics i també, econòmics. La crisi de les principals economies de referència mundial ha posat de manifest les debilitats d’un sistema que ha basat gran part de la seva riquesa en la pura especulació i no en la producció real, en l'enriquiment personal i no l'enriquiment social, que pateix els vaivens de la llei de mercat i de la sobreproducció, i de les limitacions de recursos primaris i energètics del planeta. Una crisi, en definitiva, estructural que demostra també, que l'economia de mercat no es troba al servei de les persones, sinó que les persones som súbdites del sistema econòmic i per tant, no obeeix a principis democràtics o, de sobirania territorial.
Aquest context de canvi i de crisi, comporta inevitablement el debat, el qüestionament, la crítica i la proposició de noves mesures i propostes per superar aquesta etapa. El problema, no obstant això, és que en aquest debat "general" s’hi han inclòs els drets socials (dret a l’habitatge, drets laborals, dret de pensió, dret a l'assistència mèdica...). Aquest simple debat implica el qüestionament de drets i per tant, obre la porta a la negociació, a la baixa, dels drets de les persones, alguns dels quals han representat anys de lluites, de repressió i de dolor. Un debat que no només està en mans dels partits d'òrbita liberal, sinó també de la socialdemocràcia (traduït amb les sigles del PSOE a nivell d'estat), immers en una crisi de valors pel fracàs del seu model estendard: l'Estat del Benestar.
De la mateixa manera que hi ha drets inalienables, que ningú gosa qüestionar (sobretot quan es fa referència als drets i llibertat individuals), hauria de succeir el mateix amb els drets socials. Resulta paradoxal que, una crisi econòmica pugui arribar a qüestionar certs drets adquirits, sobretot quan les necessitats socials són més evidents que mai. La promoció dels plans de pensions privats, la major flexibilització laboral o la política fiscal de l'Estat en són clars exemples.
És per aquest motiu, que tot just fa unes setmanes es va celebrar la Jornada pels Drets Socials a Vilafranca, organitzada per l'esquerra independentista. L'objectiu d'aquesta Jornada va ser el de realitzar una anàlisi col·lectiva del model social en què vivim, una reflexió al voltant de què són els drets socials i com hem arribat a aconseguir-los, i la recerca de nous instruments democràtics i populars per assolir una vida més digna i democràtica. Els eixos bàsics de debat es van centrar en el dret a l'habitatge, a l'ensenyament, a la salut i al treball. Lluny de centrar-se en la defensa de les polítiques socials assistencialistes o paternalistes, es va posar de manifest l'existència d'un cos social que vol participar activament del debat dels drets socials. Un cos social i polític que no reivindica el peix per a menjar, sinó el poder disposar dels instruments (drets) per a poder ser plenament lliures i autònoms/es.
Aquest context de canvi i de crisi, comporta inevitablement el debat, el qüestionament, la crítica i la proposició de noves mesures i propostes per superar aquesta etapa. El problema, no obstant això, és que en aquest debat "general" s’hi han inclòs els drets socials (dret a l’habitatge, drets laborals, dret de pensió, dret a l'assistència mèdica...). Aquest simple debat implica el qüestionament de drets i per tant, obre la porta a la negociació, a la baixa, dels drets de les persones, alguns dels quals han representat anys de lluites, de repressió i de dolor. Un debat que no només està en mans dels partits d'òrbita liberal, sinó també de la socialdemocràcia (traduït amb les sigles del PSOE a nivell d'estat), immers en una crisi de valors pel fracàs del seu model estendard: l'Estat del Benestar.
De la mateixa manera que hi ha drets inalienables, que ningú gosa qüestionar (sobretot quan es fa referència als drets i llibertat individuals), hauria de succeir el mateix amb els drets socials. Resulta paradoxal que, una crisi econòmica pugui arribar a qüestionar certs drets adquirits, sobretot quan les necessitats socials són més evidents que mai. La promoció dels plans de pensions privats, la major flexibilització laboral o la política fiscal de l'Estat en són clars exemples.
És per aquest motiu, que tot just fa unes setmanes es va celebrar la Jornada pels Drets Socials a Vilafranca, organitzada per l'esquerra independentista. L'objectiu d'aquesta Jornada va ser el de realitzar una anàlisi col·lectiva del model social en què vivim, una reflexió al voltant de què són els drets socials i com hem arribat a aconseguir-los, i la recerca de nous instruments democràtics i populars per assolir una vida més digna i democràtica. Els eixos bàsics de debat es van centrar en el dret a l'habitatge, a l'ensenyament, a la salut i al treball. Lluny de centrar-se en la defensa de les polítiques socials assistencialistes o paternalistes, es va posar de manifest l'existència d'un cos social que vol participar activament del debat dels drets socials. Un cos social i polític que no reivindica el peix per a menjar, sinó el poder disposar dels instruments (drets) per a poder ser plenament lliures i autònoms/es.
Llorenç Casanova
Vilafranca del Penedès
20 de novembre de 2009