OPINIÓ: Els reptes després del 13D
20/04/2010
Sens dubte, Arenys de Munt ha marcat una abans i un després en la llarga i eterna lluita per la independència del poble català. Una trajectòria que ha trobat continuïtat en els més de 160 municipis que el passat 13 de desembre van reproduir un exercici de participació directa i emulant Arenys de Munt, han desenvolupat consultes populars arreu del Principat (entre elles Vilafranca, Vilanova i l'Arboç).
El que és innegable és que la independència del poble català, que la construcció d'un moviment d'alliberament nacional es pot (i és possible) construir des del municipalisme, des de la realitat local, des de la proximitat amb el territori i les persones que hi viuen, lluny, doncs de les estructures jeràrquiques, centralistes i regionalistes que representen, a dia d'avui, els parlaments. Així, doncs, des del municipalisme s'ha i s'està exercint un acte de resistència col·lectiva a la dominació centralista de l'Estat.
Però, la via estatutària encara no ha mort, ni defallirà. L'Estat no restarà de braços creuats i les seves estructures podrien suportar aquesta nova onada de reacció col·lectiva de consciència nacional. El famós editorial conjunt d'alguns mitjans de comunicació n'és un viu exemple. Per això és més important que mai, democratitzar per la via directa a la població, i els referèndums en són un bon instrument.
L'ambivalència discursiva de certs partits polítics també és preocupant. Movent-se en un terreny confús, sembren el dubte constant, amb l'objectiu posat únicament en el rendiment electoralista de les properes eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Valgui també, pels partits que menyspreen les consultes i els milers de voluntaris/es que han fet possible aquesta fita.
Però, la participació i la legitimació del procés de construcció nacional requereix (com tota política) de la proximitat amb el poble, del contacte directe, d'un moviment d'unitat popular articulat sobre la base del municipalisme rupturista i des de la radicalitat democràtica. Cal que el poble parli, cal retornar la política al carrer, cal fer política des del carrer per sobre de les institucions, des de les viles, pobles i ciutats dels Països Catalans, i les consultes populars poden obrir aquest camí. I aquest és el repte a assumir des de l'endemà mateix de cada consulta. La independència no serà un camí fàcil, però cal assumir un compromís real, constant, rigorós que ens condueixi cap a la llibertat nacional, però també, social.
Volem un país lliure perquè tot canviï. No volem un país on tot continuï igual. Volem un país solidari amb d'altres pobles, que com nosaltres volen ser independents, i amb els pobles que pateixen per la seva subsistència i supervivència. Volem un país lliure, de persones lliures, respectuós amb el territori i el medi ambient. On els seus drets socials siguin irrenunciables.
El que és innegable és que la independència del poble català, que la construcció d'un moviment d'alliberament nacional es pot (i és possible) construir des del municipalisme, des de la realitat local, des de la proximitat amb el territori i les persones que hi viuen, lluny, doncs de les estructures jeràrquiques, centralistes i regionalistes que representen, a dia d'avui, els parlaments. Així, doncs, des del municipalisme s'ha i s'està exercint un acte de resistència col·lectiva a la dominació centralista de l'Estat.
Però, la via estatutària encara no ha mort, ni defallirà. L'Estat no restarà de braços creuats i les seves estructures podrien suportar aquesta nova onada de reacció col·lectiva de consciència nacional. El famós editorial conjunt d'alguns mitjans de comunicació n'és un viu exemple. Per això és més important que mai, democratitzar per la via directa a la població, i els referèndums en són un bon instrument.
L'ambivalència discursiva de certs partits polítics també és preocupant. Movent-se en un terreny confús, sembren el dubte constant, amb l'objectiu posat únicament en el rendiment electoralista de les properes eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Valgui també, pels partits que menyspreen les consultes i els milers de voluntaris/es que han fet possible aquesta fita.
Però, la participació i la legitimació del procés de construcció nacional requereix (com tota política) de la proximitat amb el poble, del contacte directe, d'un moviment d'unitat popular articulat sobre la base del municipalisme rupturista i des de la radicalitat democràtica. Cal que el poble parli, cal retornar la política al carrer, cal fer política des del carrer per sobre de les institucions, des de les viles, pobles i ciutats dels Països Catalans, i les consultes populars poden obrir aquest camí. I aquest és el repte a assumir des de l'endemà mateix de cada consulta. La independència no serà un camí fàcil, però cal assumir un compromís real, constant, rigorós que ens condueixi cap a la llibertat nacional, però també, social.
Volem un país lliure perquè tot canviï. No volem un país on tot continuï igual. Volem un país solidari amb d'altres pobles, que com nosaltres volen ser independents, i amb els pobles que pateixen per la seva subsistència i supervivència. Volem un país lliure, de persones lliures, respectuós amb el territori i el medi ambient. On els seus drets socials siguin irrenunciables.
Llorenç Casanova
Vilafranca del Penedès
18 de desembre 2009