Tots sabem que quan arriben unes eleccions, als nostres estimats governants, se’ls desperta un desconegut interès per inaugurar tot tipus de coses, fer noves promeses impossibles i realitzar diferents accions en el nostre, suposat, benefici. Ja tenim el nou invent per justificar que l’equip de govern i la Regidoria de Medi Ambient, dirigida pel representant d’Iniciativa per Catalunya, es preocupen per la mobilitat de la nostre vila, i busquen el benefici per als  vianants i ciclistes que circulen per la ciutat: les zones 30.

Aquestes zones serveixen per delimitar una sèrie de carrers on podran conviure les bicicletes amb la resta de trànsit rodat. Però en aquesta convivència, la bicicleta tindrà preferència i, per assegurar-ho, els automòbils no podran sobrepassar el límit de 30 km/h.

Fins aquí tot correcte, però ja hi som. Com sempre, el govern en té prou amb una proposta de mínims, mentre que les zones 30 només haurien de ser un petit complement dins d’una gran xarxa de carrils bici i carrers de vianants que s’estenguessin per tot Vilafranca. Aquesta és la conservadora proposta del regidor d’Iniciativa per poder treure’n un rèdit electoral, i ha esperat mig any abans d’eleccions per posar quatre senyals a les parets de la vila, tot i que hi ha un acord del novembre del 2003, gràcies a una moció de la CUP, en què l’equip de govern, per boca del regidor de Medi Ambient, es comprometia a desenvolupar un pla de mobilitat que inclogués una xarxa de carrils bici abans de sis mesos.

Així doncs, els vilafranquins/es ens tornem a quedar amb les ganes, i hem d’aguantar que les nostres necessitats no siguin una prioritat per a l’equip de govern. Anem avançant amb una sabata i una espardenya, amb solucions ridícules que només serveixen per tapar forats i no pas per donar solucions reals i efectives. Aquesta ha estat la dinàmica del nostre govern socialista i, sobretot, del representant d’Iniciativa en els àmbits en què el seu ideari polític hauria de ser inflexible, i no hauria de deixar passar oportunitats com aquesta per avançar cap a una mobilitat sostenible, en la qual els que volem circular per Vilafranca amb transports alternatius al cotxe ho puguem fer.

Ens vam afartar, durant la passada campanya electoral, que tots els partits polítics, sobretot els que governen, ens expliquessin que ells serien els qui ens construirien unes espectaculars xarxes de carril bici. El que potser ja és hora és que ens afartem de les promeses que no han complert, de les que es lliuren executant solucions ridícules que només són una màscara al problema real que seguim i seguirem patint. Les zones 30 només és un exemple de la gestió del nostre govern i de la Regidoria de Medi Ambient, en concret; es tracta d'una gestió de mínims en què només importa tenir bona imatge de cara a la galeria.

Robert Ferrando