Quan des de la nostra formació política imaginem el futur del Penedès ho fem en termes de respecte pel territori i pel mediambient a través de l'equilibri necessari en l'espai; en termes d'igualtat social i de models de desenvolupament econòmic que se sustentin en la col·lectivitat i la sostenabilitat; ho fem en termes de democràcia directa, on el Penedès esdevingui una Vegueria amb un espai de decisió propi i on les decisions es prenguin des de la base, des de les persones que viuen i treballen al Penedès.
Doncs, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) que vol aprovar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (del Conseller Nadal, PSC) és en tota regla una distòpia o el que és el mateix: una utopia perversa on es defineix un futur per al Penedès oposat a un model sostenible, democràtic i socialment just.
Antidemocràtic i centralista
El PTMB defineix el futur de l'Alt Penedès i Garraf com un espai integrat plenament a la regió metropolitana (i per tant, subsidiària de Barcelona) durant els propers 20 anys. L'òptica centralista està present en tot moment en la proposta del Pla i les reivindicacions democràtiques del poble penedesenc (i també de les seves institucions) són, una vegada més, obviades i ignorades (a pesar que existeix un compromís incomplert de crear l'àmbit funcional Penedès).
Insostenible
El Penedès es caracteritza pel seu patrimoni paisatgístic i agrícola, però que ha conegut en els darrers anys una política desenvolupista que ha provocat grans canvis en el territori (proliferació de polígons, expansió urbanística...). El PTMB lluny de fer una aposta per la sostenibilitat territorial preveu creixements urbans que van des de la Ràpita a Sant Sadurní (d’extrem a extrem de la comarca) fins a convertir-se en l'àrea metropolitana de l'Alt Penedès. Aquest creixement expansionista aniria acompanyat també pel pas de noves infraestructures, que fragmentarien encara més el territori (nova línia de mercaderies de RENFE, 4t Cinturó...).
Però, s'obvia que l'aposta per aquest model econòmic, juntament amb increments molt significatius de població, requereix d'altres polítiques que no es preveuen en el pla. D'on sortirà l'energia necessària per alimentar aquest model? D'on provindrà l'aigua per subministrar la població i la indústria? On es construiran els abocadors necessaris per gestionar l'increment de residus? Amb l'experiència del nou govern podem sospitar que darrere d'aquest pla territorial, s'amaguen noves línies de MAT (Molta Alta Tensió), nous transvasaments de rius i la construcció de noves incineradores (com es vol fer al Parc Natural del Garraf).
Perpetuació de les desigualtats
El PTMB també preveu el futur desenvolupament econòmic de les comarques que s'inclouen en aquest Pla. L'aposta, lluny de cercar nous models de desenvolupament que s'allunyin del plantejament actual (immers en plena crisi), on les desigualtats socials, les dificultats per a l'accés a l'habitatge o la saturació dels equipaments públics són evidents, reprodueix un model que s'endinsa en pràctiques que la crisi ha posat en entredit: la logística. La creació i expansió de centres logístics (alta ocupació de territori, generació de pocs llocs de treball, baixa productivitat, dependència d'economies externes...) com el CIM Vallès, Logis Penedès... és l'aposta del nou govern català.
Cal afegir, a més, que les projeccions realitzades pel PTMB on es preveuen increments exponencials de població i d'habitatges, no van acompanyades d'un pla d'equipaments tals com hospitals, escoles, biblioteques o altres recursos universals.

La classe política que governa la Generalitat no s'ha assabentat encara que la planificació territorial i l'urbanisme ha conegut profundes transformacions en els darrers temps. Que cal assentar unes noves bases que acceptin com a punt de partida el diàleg i la participació de la població del territori. Ja no és suficient que la planificació sigui realitzada pel personal tècnic especialitzat, encara que es tracti d'equips multidisciplinaris.
És necessari començar a articular un planejament elaborat democràticament, basat en la participació del poble i des del diàleg amb tots els agents socials interessats. El nou planejament s'ha de fer a partir de les necessitats i les demandes formulades per la població i a través del diàleg permanent. Som conscients que no és una tasca fàcil, però és necessari explorar altres vies per posar en marxa una planificació democràtica. El nostre model de territori ja no passa per les visions tecnocràtiques i autoritàries, pels processos de mercat, sinó per la planificació participativa del territori, per la construcció col·lectiva de l'espai rural i urbà.
La definició de l'espai és un dret col·lectiu i aquest dret és el que nosaltres reivindiquem.

 

Llorenç Casanova

25 de setembre de 2009