OPINIÓ: La socialdemocràcia (PSOE-PSC) en crisi (II)
27/05/2010
El màxim exponent de la socialdemocràcia a l'Estat espanyol és el PSOE, que com la seva praxis política, dibuixa una trajectòria vers el socialiberalisme o el liberalisme progressista. El PSOE, ha cultivat i cultiva la forma de pensament d'aquest model, més pròxim a les corrents conservadores que a l'originària socialdemocràcia. Alineació de l'Estat a la OTAN dins del nou ordre mundial, privatitzacions massives de sectors econòmics estratègics (telecomunicacions, energia...), externalització de la indústria militar a tercers països (venda d'armes a països com el Marroc, ocupacions militars a l'Afganistan), reformes laborals a la baixa, lleis d'estrangeria excloents...
De fet, no cal anar tant lluny, ja que també a Vilafranca, la corrent liberal progressista ha estat imperant durant 30 anys, deixant un rastre més que evident: gestió privada dels equipaments públics municipals, concessió a empreses privades de les zones d'aparcament i zones blaves, externalització de l'obra pública, liberalització massiva de sòl residencial i industrial (condició preliminar per a l'especulació en l'habitatge)...
Però novament la història es repeteix i el sistema de mercat ha entrat en crisi. Sorgeix el gran dubte, doncs, de quina serà la resposta de la socialdemocràcia revisionista (socialiberalisme) davant d'aquest nou escenari: el retorn al keynesianisme (intervenció de l'Estat en l'economia, tal i com es va fer després del crac del 29 i de la segona Guerra Mundial) o la deriva cap al conservadorisme econòmic. Les cartes, però ja estan sobre de la taula: qüestionament de la jubilació als 65 anys per estendre-ho fins als 67 (dificultant així, la renovació generacional del mercat de treball); abaratiment dels acomiadaments; qüestionament del sistema públic de pensions (el sistema privat de pensions, com a única alternativa, és el millor baló d'oxigen per un sistema bancari molt afectat per la crisi); qüestionament de la solvència econòmica de la seguretat social (per justificar l'allargament del període de cotització a la Seguretat Social necessari per a poder cobrar una indemnització mínima); reducció de salaris; reformes educatives universitàries cap a l'elitització (Pla Bolonya); augment dels impostos indirectes (com l'IVA); extensió de les Empreses de Treball Temporal, per reduir a la mínima expressió les oficines de treball públiques; i una futura reforma laboral, que entre d'altres, introduirà la socialització dels contractes precaris per a joves (la coneguda figura del becari, però en l'àmbit laboral: ni cotització a la seguretat social, ni indemnització per acomiadament). Naixerà, així, de la mà del PSOE, la generació "ni-ni". És un fet evident, doncs, que de l'anomenat "diàleg social" en sorgiran noves retallades dels drets laborals dels i les treballadores.
La socialdemocràcia clàssica ha mort i ha deixat pas, doncs, al paradigma del neoliberalisme. La seva funció històrica ha conclòs.
Llorenç Casanova
Vilafranca del Penedès
21 de maig del 2010