Setmana rere setmana assistim a la deriva neoconservadora de la política econòmica del govern espanyol del PSOE, aquesta vegada a cop de "decretazo". En aquesta ocasió li ha tocat el rebre als treballadors/es de l'administració pública i a les persones jubilades (continua sent indigne el tracte vers aquest grup de població amb pensions que en moltes ocasions són miserables). El govern alemany, per la seva banda, i com ja va fer Grècia i ara l'Estat espanyol, ha aplicat la mateixa recepta mèdica a la gangrena de l'economia capitalista occidental: l'amputació de l'estat amb retallades i més retallades, sense qüestionar-se ni un punt ni una coma del manual neoliberal de l'economia de mercat, que és el cap i a la fi qui ha provocat la situació de crisi actual. És la mateixa "doctrina del xoc" que EEUU va aplicar durant els anys 70 i 80 a llatinoamèrica: mentida i imposició.

 

Aquesta nova mesura del govern de ZP, juntament amb el proper augment de l’electricitat (resultat del procés de liberalització de finals de l’any passat), implica de facto una pèrdua de poder adquisitiu de la població. Però a més, i això és el més greu, l’estat espanyol ha realitzat un exercici de genuflexió davant dels organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, la qual cosa implica directament una nova pèrdua de sobirania, és a dir, de democràcia. S’ha acceptat doncs, que la política econòmica ja no depèn del govern de torn, sinó que altres organismes (no democràtics) dictaminin i decideixin com ha de ser el sistema de pensions, quins han de ser els nivells d'endeutament de cada país o com s'ha de fer la reforma laboral, més enllà d'exigir fortes reduccions en les polítiques socials. Una vegada més, economia de mercat capitalista i democràcia es donen l'esquena. Però, a pesar de tot, ni una dimissió.

Deia Wittgeinstein (un dels filòsofs més importants del segle XX) que a un perquè es pot respondre amb un motiu, però també amb una causa. En el cas de la crisi actual, no es donen ni motius ni causes (si més no, per part dels responsables polítics i econòmics), sinó únicament receptes o "tisorades" als drets socials de la població. És un nou intent de posar una bena als ulls de la població per evitar dues coses: que els responsables assumeixin la seva responsabilitat i dimiteixin dels seus càrrecs de poder, i evitar qualsevol qüestionament de l'statu quo establert. I la història exerceix una funció molt important: aprendre dels errors (entendre les causes) per evitar-los en un futur. Però, la història, una vegada més es repeteix.

I en un altre ordre de coses, mentre els ulls del món occidental continuen el setge vers l'Iran (es continua recorrent constantment a l'enemic extern), l'Estat d'Israel ataca un vaixell humanitari, assassinant així a una desena de persones. Les seves accions, però continuen impunes i l'amenaça se centra més enllà de les seves fronteres. És, senzillament incomprensible.

I, a l'altra banda de l'Atlàntic, mentre els recursos primaris del planeta continuen la seva ràpida extinció, la multinacional petroliera BP continua dia rere dia abocant milers de litres de fuel al golf de Mèxic, en el que es pot convertir en un dels pitjors desastres ecològics dels últims anys.

El món, sens dubte, és boig.

 

Llorenç Casanova

18 de juny de 2010

Vilafranca del Penedès