La participació ciutadana constitueix a dia d'avui, un concepte estès entre les promeses electorals del panorama polític institucional. I és així, perquè els partits són conscients que la "democràcia delegada" actual basa la seva pràctica en reduir els nostres drets polítics a la tria d'uns representants escollits cada quatre anys i necessiten de recursos que permetin "acostar" i "legitimar" la política institucional i professionalitzada, en un context caracteritzat per un allunyament cada vegada més gran dels centres de decisió real, a la població.

 

Aquests representants amb atribucions de govern es dediquen generalment a gestionar formalment la democràcia (constitucionalment delimitada), i en algunes ocasions a "segrestar" la sobirania popular a les seves mans, sota la premissa (al més pur estil del despotisme il·lustrat) que "ells i elles" són els representants del poble i estan legitimats per controlar el poder durant uns anys.

No obstant això, existeixen algunes "escletxes" al sistema hermètic actual que, tot i les seves limitacions, permeten crear certs mecanismes de participació directa, encara que sovint no es porten mai a la pràctica. No és res més que la manca de voluntat política la que produeix aquest efecte.

Des de la CUP pensem que la democràcia és un sistema que va molt més enllà d'anar a votar cada "X" anys un paquet d'opcions polítiques, que es presenten amb promeses i programes generalistes, vagues i difusos per abraçar el màxim d'electorat possible. La democràcia real és aquella que permet decidir dia a dia el model de societat que volem.
Cal cercar, doncs, instruments que permetin un protagonisme real de la població, un major poder en la presa de decisions i el control popular de la gestió de govern. Les consultes vinculants populars en són un exemple (i habituals en països com Suïssa). Aquest són elements indispensables de l'aposta democratitzadora de la CUP, tal i com a nivell nacional ho és el dret d'autodeterminació dels pobles.

En aquest sentit s'emmarcava la proposta de la CUP d'elaborar uns pressupostos participatius i en aquest sentit també, s'emmarca la proposta de crear un Consell de la Vila i una Coordinadora veïnal i de barris. No és necessari recordar que vivim en un context de crisi econòmica del sistema capitalista, però la reducció dels ingressos per part de l'administració obliga a fixar prioritats; unes prioritats que, al nostre entendre, s'han d'establir a través de la democràcia directa, amb la participació del poble de Vilafranca.

Aquesta és una aportació de la CUP en la lluita per la plena democratització de la vida social, política i econòmica de la Vila i per a fer efectius i garantir la transparència i el control democràtic del govern. Cal facilitar els instruments que han de permetre a la pràctica, la conquesta i consolidació d'autèntics espais de poder popular als nostres municipis.
Igualment, però, és bàsic transmetre en la població la necessitat d'exercir els seus drets polítics, la conveniència d'implicar-se de manera activa i crítica en la política municipal per la via de la participació directa; i que enforteixin i dinamitzin el teixit associatiu, en general.