L'última gran torejada del Parlament català abans de la seva dissolució ha estat, sens dubte, vers el territori del Penedès. El passat 27 de juliol, el parlament autonòmic aprovava la Llei de Vegueries, que delimita la nova divisió territorial de Catalunya, excloent-ne el Penedès. El territori quedarà fragmentat en dues vegueries, de manera inicial, i posteriorment en tres, una vegada (i si és possible) es desplegui tota la Llei.

Especialment remarcable i lamentable va ser el paper jugat pel vilafranquí Roberto Labandera (PSC) que, en la seva intervenció en el Parlament, no va esmentar ni una sola vegada el Penedès, ni els seus anhels d'assolir la Vegueria. Com un "torero" professional va "capear" (trampejar) a tot el territori penedesenc, ignorant-lo i menystenint-lo. La seva oposició fèrria a la vegueria Penedès durant tot el procés de debat territorial ha estat notòria. Ja se sap que, les consignes són ordres quan vénen des de més amunt.

 

Altres argumenten que, amb l'aprovació de la nova Llei de Vegueries es deixa la porta oberta a la creació de la futura vegueria del Penedès, la qual cosa, no cal oblidar-ho caldria "negociar-ho" amb el govern espanyol...Vista l'experiència històrica, no cal dir que això és, a dia d'avui, un exercici de ciència-ficció. Tenim molt clar que, per aquesta via no hi haurà mai la vegueria del Penedès.

Però, el tacticisme i el partidisme han estat presents en tot moment en la configuració del nou mapa territorial de Catalunya i en l'aprovació d'aquesta nova llei, la qual s'ha imposat a la voluntat àmpliament expressada per la població d'aquestes quatre comarques penedesenques, convertint en invisible allò que ja és una realitat manifesta. Una vegada més el Penedès ha estat considerat com a perifèria de les dues grans zones urbanes del principat: l'àrea metropolitana de Barcelona i el binomi urbà Tarragona-Reus. El centralisme de la "meseta" es reprodueix una vegada més a la nostra "plaça", a Catalunya.

Més enllà, doncs, del no reconeixement del Penedès com a vegueria, darrere d'aquesta negativa, s'amaga la imposició d'un model territorial que augura un futur incert per les nostres comarques. Territori de pas (per a les grans infraestructures), sòl per explotar (pels grans centres logístics) i escanyament fins a l'agonia del sector agrícola i la pagesia...Caldrà ara, més que mai, incidir i defensar un model territorial que respecti la idiosincràsia del Penedès, respectuós amb el mediambient, allunyat dels paràmetres de la dictadura del progrés capitalista del "tot s'hi val" en nom del capital.

No obstant això, avui a Catalunya s'ha posat data de finalització a "las corridas de toros" per alegria dels "animalistes" i per tristesa d'algun diputat penedesenc. El toreig com el Penedès, ha estat definitivament "mort i enterrat" del territori català. Sabrem recordar, però, el "cop de gràcia" final que ha jugat cadascun dels diputats penedesencs en la negació del nostre territori.

 

Llorenç Casanova

Vilafranca del Penedès