La Plataforma en Defensa de l'Ebre denuncia en un comunicat no només la impunitat dels agressors sinó també l' actitud de l' administració de minimitzar els efectes dels abocaments.

Arran de la sortida a la llum pública a principis de setembre de l'informe sobre les 300.000 tones de residus tòxics i radioactius que l'empresa química Ercros ha anat dipositant durant dècades a l'embassament de Flix, nombroses entitats ecologistes i de defensa del territori han fet sentir la seva veu per denunciar tant els mateixos fets com la falàcia del 'buit legal' que han alegat tant l'empresa responsable com diverses autoritats autonòmiques i estatals.

A més de l'abocament a l'embassament, Erquimia també ha traslladat residus radioactius des del 1988, amb el vistiplau de l'antiga Junta de Residus de Catalunya, a l'abocador del Racó de la Pubilla, situat a uns cinc quilòmetres del nucli urbà de Flix.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha recordat que 'A les acaballes de la dictadura i en els anys immediatament posteriors a Europa existien ja moltes lleis mediambientals que, per lògica, el gestors de la planta química de Flix havien de conèixer i que pel que sembla van ignorar deliberadament', amparant-se en la legislació estatal, però recorda que l'Estat espanyol va rebre una condemna del Tribunal de Justícia de les comunitats europees en la sentència de 25 de novembre de 1998 per l'incompliment de les normatives europees. L'entitat ebrenca denuncia que l'empresa va utilitzar l'estat espanyol 'com un país on els polítics corruptes permeten destruïr sense miraments el medi natural, com encara actualment fan moltes multinacionals en països del tercer món'. En el seu comunicat denuncien no només la impunitat dels agressors sinó també l'actitud de l'administració de minimitzar els efectes dels abocaments i exigeixen informació a la població, i han exigit que es revisin els permisos de l'empresa i s'aturi immediatament l'abocament de residus al Racó de la Pubilla.

Per la seva banda, el GEPEC ha recordat igualment que 'hi ha prou referències en el Reglament de Domini Públic Hidràulic perquè l’Administració actués i obligués les empreses a limitar la càrrega tòxica abocada de les substàncies que ara formen part dels sediments de l’Ebre i que causen tanta alarma social i sanitària' i que 'només per l’incompliment d’aquesta Llei hi ha prous motius per enviar a la Fiscalia a un bon grapat de funcionaris i polítics signants d'autoritzacions i vist-i-plaus improcedents en els darrers vint anys'.

Un recent estudi del Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear demostra que els nivells de radioactivitat que contenen els residus dipositats -els resultants del tractament de la fosforita per a la fabricació de fosfats- donen valors de 3.600 bequerels per litre, el que representa una radioactivitat de 3.100 bequerels per quilo.

Davant dels intents de tranquilitzar la població treient importància als fets, cal recordar, com afirma la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que 'Un poble callat és el millor aliat per la seva destrucció i és producte d’una forma de fer política que coneixem prou bé i que està basada en el favor, l’amiguisme, la por i el caciquisme.'