Vilafranca, vila verda? Que els hi preguntin als pins del Passeig Rafael Soler!
16/06/2004
Carta oberta a l’equip de govern de Vilafranca. El passat mes de maig, l’equip de govern (ERC-PSC-IC), va procedir a la tala dels pins quasi centenaris del Passeig Rafael Soler. Una actuació sorprenentment ràpida pel que ens té acostumats en la gestió de la via pública. Tres o quatre dies abans, Ràdio Vilafranca anunciava a tort i dret, que dimarts era el darrer dia que podríem veure els nostres pins. I dimarts varem observar la tala. Una trista imatge dels pins esquarterats al terra ... i durant els dies que va durar la tala ... una forta olor a resina a tot el passeig. Ni temps a fer un comiat. Amb poques hores, va desaparèixer una de les imatges i un dels espais més consolidats del Poble Nou. I és que en aquest costat de la vila el paisatge ha canviat molt. El camp ha desaparegut. Han canviat vinyes per construccions. Construccions que ja no permeten veure ni la silueta de la muntanya. Construccions encaixades dins els espais interiors entre carreteres i autopistes. Ara els camins de passeig estan asfaltats i molts d’ells tallats per les infraestructures. Ens toca passejar per àmplies avingudes de ciment envoltats de blocs de pisos.
Les vinyes, els camins i els pins del passeig han estat uns elements referents per molts ciutadans de la vila, el lligam entre els veïns i l’entorn. Un paisatge històric que ens ha acompanyat durant molts anys i que ha format part de molts moments de la nostra vida, uns pins que han representat un punt de trobada, de conversa, de vivència, de reunions i de passejades, que ha estat eliminats en poques hores pel pas d’un col•lector. Els arbres triguen molt a créixer, com les persones, uns arbres quasi centenaris com aquests representen un patrimoni important a preservar a la vila, i més a la nostra, que disposa d’un arbrat molt jove. Arbres amb la b/vellesa i la història dels pins del passeig, pràcticament, només en queden al cementiri.
Des de la CUP considerem que la manera d’actuar de l’ajuntament ha estat errònia ja que hauria d’haver treballat per prioritzar la preservació del patrimoni vegetal del municipi. Creiem que l’equip de govern ha considerat els arbres del passeig com un mobiliari urbà i no com a un element viu, d’alt contingut simbòlic i emotiu per al veïns. Entre els pins i les persones hi ha una relació emotiva que l’ajuntament no ha tingut en consideració. En comptes de salvar els arbres, han salvat el col•lector. L’equip de govern havia d’haver negociat el conveni del cobriment de la via, incloent la preservació dels arbres del passeig ja que eren un dels elements més referencials del barri del Poble Nou. La situació és més greu, si tenim en compte que aquest projecte de cobriment de la via a més de ser supervisat i negociat per tot l’equip de govern i pels serveis tècnics de l’ajuntament, compta amb la supervisió d’una empresa contractada per l’ajuntament per a fer un seguiment més atent de tot el projecte, l’Estudi Hèlix (empresa on hi treballa l’exregidor d’urbanisme, Sr. Soler, impulsor del projecte i del conveni amb Fomento). Que no s’hagi tingut en compte la preservació dels pins en el projecte és una feina mal feta. Com l’excessiva pavimentació de la rambla que va provocar l’asfixia de les arrels dels plataners. Però l’equip de govern no reconeix mai cap error, ni tant sols quan menysvalora els sentiments dels veïns i la vida dels arbres. Només es limiten a qualificar-ho d’inevitable, com si fos una acte sobrevingut o fortuït, ha passat i prou .... i on és tot el treball anterior ?
CÍVICS són els veïns que es mobilitzen o que es manifesten per evitar la tala dels arbres del seu carrer. CÍNICS són els polítics que ordenen la tala en un temps rècord per tal d’evitar que es mobilitzin. I encara més cínics són els descaradament ecologistes que ens diuen que els hi hem d’estar agraïts per haver-n’he salvat alguns. Les queixes dels veïns aparegudes als mitjans de comunicació ens haurien de fer reflexionar si aquesta és la democràcia que volem, i si hi ha altres maneres de fer les coses.
Si revisem la resta d’espais verds que l’equip de govern diu que tenim segons el Pla General (POUM), hi llegim que la superfície de zones verdes a Vilafranca representa un 24’3%. Hi conten places com la de les palmeres (encimentada), la plaça Anselm Clavé (encimentada), la plaça de l’Estació (encimentada), el Camp dels Rolls (encimentat) el carrer Puigmoltó, el parking de Cal Rondina, LES ROTONDES, els jardins privats, els marges dels polígons industrials, l’aparcament de camions del costat del cementiri, la Rambla de la Girada (encimentada) ... i moltes altres més dignes d’estudi. Un espai verd és un espai obert, on hi predomina la vegetació davant el ciment. Les places dures, encimentades, no són espais verds. D’espais verds dignes a Vilafranca , només en tenim dos, el Parc Tívoli i el Parc de Sant Julià. Només cal mirar una foto aèria de Vilafranca per observar els espais que el Pla General, o l’equip de govern, defineixen com a verds per fer-se un tip de riure. Ara, que no se n’amaguen! Només cal llegir el pròleg del llibre Les fonts del Penedès (II volum) que va escriure l’actual regidor de medi ambient, Sr. Patro Recober, quan era regidor de cultura l’any 2002: “sempre he estat un home d’asfalt ...” / ”... mai m’he sentit part d’un ecositema, el natural, que per naixement i educació no em sento meu”. Vilafranca, endavant amb el CINISME!
Candidatura d’Unitat Popular
Vilafranca del Penedès
Les vinyes, els camins i els pins del passeig han estat uns elements referents per molts ciutadans de la vila, el lligam entre els veïns i l’entorn. Un paisatge històric que ens ha acompanyat durant molts anys i que ha format part de molts moments de la nostra vida, uns pins que han representat un punt de trobada, de conversa, de vivència, de reunions i de passejades, que ha estat eliminats en poques hores pel pas d’un col•lector. Els arbres triguen molt a créixer, com les persones, uns arbres quasi centenaris com aquests representen un patrimoni important a preservar a la vila, i més a la nostra, que disposa d’un arbrat molt jove. Arbres amb la b/vellesa i la història dels pins del passeig, pràcticament, només en queden al cementiri.
Des de la CUP considerem que la manera d’actuar de l’ajuntament ha estat errònia ja que hauria d’haver treballat per prioritzar la preservació del patrimoni vegetal del municipi. Creiem que l’equip de govern ha considerat els arbres del passeig com un mobiliari urbà i no com a un element viu, d’alt contingut simbòlic i emotiu per al veïns. Entre els pins i les persones hi ha una relació emotiva que l’ajuntament no ha tingut en consideració. En comptes de salvar els arbres, han salvat el col•lector. L’equip de govern havia d’haver negociat el conveni del cobriment de la via, incloent la preservació dels arbres del passeig ja que eren un dels elements més referencials del barri del Poble Nou. La situació és més greu, si tenim en compte que aquest projecte de cobriment de la via a més de ser supervisat i negociat per tot l’equip de govern i pels serveis tècnics de l’ajuntament, compta amb la supervisió d’una empresa contractada per l’ajuntament per a fer un seguiment més atent de tot el projecte, l’Estudi Hèlix (empresa on hi treballa l’exregidor d’urbanisme, Sr. Soler, impulsor del projecte i del conveni amb Fomento). Que no s’hagi tingut en compte la preservació dels pins en el projecte és una feina mal feta. Com l’excessiva pavimentació de la rambla que va provocar l’asfixia de les arrels dels plataners. Però l’equip de govern no reconeix mai cap error, ni tant sols quan menysvalora els sentiments dels veïns i la vida dels arbres. Només es limiten a qualificar-ho d’inevitable, com si fos una acte sobrevingut o fortuït, ha passat i prou .... i on és tot el treball anterior ?
CÍVICS són els veïns que es mobilitzen o que es manifesten per evitar la tala dels arbres del seu carrer. CÍNICS són els polítics que ordenen la tala en un temps rècord per tal d’evitar que es mobilitzin. I encara més cínics són els descaradament ecologistes que ens diuen que els hi hem d’estar agraïts per haver-n’he salvat alguns. Les queixes dels veïns aparegudes als mitjans de comunicació ens haurien de fer reflexionar si aquesta és la democràcia que volem, i si hi ha altres maneres de fer les coses.
Si revisem la resta d’espais verds que l’equip de govern diu que tenim segons el Pla General (POUM), hi llegim que la superfície de zones verdes a Vilafranca representa un 24’3%. Hi conten places com la de les palmeres (encimentada), la plaça Anselm Clavé (encimentada), la plaça de l’Estació (encimentada), el Camp dels Rolls (encimentat) el carrer Puigmoltó, el parking de Cal Rondina, LES ROTONDES, els jardins privats, els marges dels polígons industrials, l’aparcament de camions del costat del cementiri, la Rambla de la Girada (encimentada) ... i moltes altres més dignes d’estudi. Un espai verd és un espai obert, on hi predomina la vegetació davant el ciment. Les places dures, encimentades, no són espais verds. D’espais verds dignes a Vilafranca , només en tenim dos, el Parc Tívoli i el Parc de Sant Julià. Només cal mirar una foto aèria de Vilafranca per observar els espais que el Pla General, o l’equip de govern, defineixen com a verds per fer-se un tip de riure. Ara, que no se n’amaguen! Només cal llegir el pròleg del llibre Les fonts del Penedès (II volum) que va escriure l’actual regidor de medi ambient, Sr. Patro Recober, quan era regidor de cultura l’any 2002: “sempre he estat un home d’asfalt ...” / ”... mai m’he sentit part d’un ecositema, el natural, que per naixement i educació no em sento meu”. Vilafranca, endavant amb el CINISME!
Candidatura d’Unitat Popular
Vilafranca del Penedès