ENTREVISTA ALS CAPS DE LLISTA DE LA CUP DE VILAFRANCA.
En una assemblea oberta a tota la militància i simpatitzants, el passat 16 de desembre de 2006 , la Candidatura d'Unitat Popular de Vilafranca del Penedès  escollia, per unanimitat, les tres persones que encapçalaran la llista electoral per als comicis del 27 de maig vinent. Les persones escollides varen ser Xavier Navarro, capdavanter de la llista electoral; Otger Amatller, actual regidor de la CUP, que ocuparà el segon lloc, i Llorenç Casanova, que ocuparà el tercer lloc. Aquella Assemblea General no només pretenia tancar els primers noms de la llista, sinó fer un balanç de la feina feta i començar a treballar en la precampanya i la campanya electoral. Per mirar d’aprofundir en les seves idees, des de la redacció del periòdic Arrel , els hem plantejat les següents preguntes.

- Comencem per la feina institucional feta per la CUP en aquesta legislatura. Més de 100 mocions i 40 preguntes en un total de 32 plens municipals. N’esteu satisfets?

Otger Amatller.-  Més que satisfets! Però penso que aquestes dades quantitatives no reflecteixen la vertadera feina que hi ha al darrera. Totes aquestes propostes que s’han plantejat demostren que des de la CUP s’ha fet un treball dur i constant per tal d’intentar canviar molts aspectes municipals.

Xavier Navarro.- A més, gràcies a les modificacions introduïdes al reglament orgànic municipal (ROM) per part de la CUP, diverses entitats i persones de la vila han pogut participar en els diferents plens. Això sens dubte ens omple de satisfacció.

Llorenç Casanova.- Hem fet un treball constant, rigorós i amb voluntat de transformació política. Aquestes mocions són resultat del treball amb una sèrie d’organitzacions, moviments o associacions que són en definitiva la veu del poble i qui dóna, en última instància, sentit a la nostra lluita.

Un dels aspectes dels quals més us enorgulliu és d’haver donat veu a tota una sèrie d’entitats i organitzacions. En què es materialitzen aquestes col·laboracions?

OA.-  Una de les experiències que tinc com a regidor és que si no tens veu, ningú et fa cas. Hem intentat que la CUP fos un altaveu dins de l’Ajuntament de moltes de les demandes que des d’entitats i persones individuals s’estaven fent, però que ningú duia al Ple.

XN.-  Les mocions, preguntes i denúncies que portem al Ple municipal també son molts cops l’expressió de molts ciutadans i ciutadanes anònims que ja no saben on anar per a trobar resposta als seus problemes. Aquesta col·laboració fluida també es reflecteix en l’elaboració d’un programa electoral per a la legislatura 2007-2011, on estan recollides les conclusions a les quals hem arribat després de desenes de reunions que hem mantingut amb diferents col·lectius i persones de la vila.

LC.- La CUP és un projecte polític d’unitat popular, i això es tradueix en el treball directe amb el teixit associatiu i reivindicatiu de la vila. Aconseguir un regidor dins l’Ajuntament ha estat un primer pas per poder traslladar moltes veus i propostes a l’administració municipal.

Què destacaríeu de les diferents propostes que té la CUP per a la propera legislatura?

XN.- Per mi les principals són l’aprofundiment en les polítiques socials i en les polítiques de participació ciutadana. Creiem fermament que els ciutadans i les ciutadanes hem de ser part activa de la política municipal i així ho farem en el nostre programa, on de forma clara exposarem quines són aquestes polítiques i com i on volem aplicar-les. D’altra banda, l’actual equip de govern es fa un fart de parlar de polítiques socials, però en realitat són moltes les famílies que pateixen no només la manca de polítiques socials, sinó, i el que és més greu, una manca total de sensibilitat cap als seus problemes.

OA.- El pressupost que mou l’Ajuntament és espectacular. S’ha de millorar aquesta gestió i això et permet perfectament prioritzar molts aspectes. Les més destacades ? Habitatge, política social i cultura.

LC.- Jo destacaré un dels eixos principals de treball de la CUP, que és la democràcia participativa. El nostre objectiu, des que vam arribar al consistori, era i és  transformar l’actual model polític que allunya els centres de decisió de la població, per tal que sigui el poble, el conjunt de la ciutadania, qui construeixi el futur de Vilafranca.

En què consisteix un model de democràcia participativa directa? Expliqueu-m’ho amb algun exemple, també.

XN.- La democràcia participativa és una forma de govern en què els polítics només executen allò que els poble decideix i en la qual els grans protagonistes són els ciutadans i les ciutadanes, que a través de diferents òrgans veïnals i dels plens municipals decideixen sobre el seu futur, els seus pressupostos i les seves inversions. Per posar un exemple clar i aplicable al nostre dia a dia: si tu, a la teva escala, vols pintar l’entrada, abans de res, hauràs de convocar tots els veïns per preguntar si es vol pintar.

OA.- Recuperar la responsabilitat dels ciutadans per sobre de la dels polítics és fonamental. Caldrien referèndums sobre temes vitals de la vila, potenciar de nou les associacions de veïns retornant-los responsabilitats i motivar a la ciutadania en quelcom més enllà del seu interès personal.

LC.-  Actualment vivim immersors en la democràcia representativa, un model definit per la Constitució espanyola, per tal d’assegurar-se el control de la gestió pública sense necessitat de la participació de la població. Les eleccions que se celebren cada quatre anys són només l’examen de la gestió pública, però no la intervenció de la població en els afers municipals. Nosaltres treballem en un model en què sigui la població la que defineixi i planifiqui el municipi. Un exemple en aquest sentit serien els pressupostos participatius, una proposta que hem defensat durant tota la legislatura, però que l’equip de govern no ha volgut fer efectiva.

Fa uns mesos que heu iniciat una campanya en la qual demaneu que es doni color a l’Ajuntament. Quins colors creieu que li manquen i per què?

LC.-  Aquesta campanya està relacionada amb la iniciativa que hem pres per a aquestes eleccions d’elaborar un programa participatiu. Aquest programa, en el qual estem treballant ja fa alguns mesos, pretén ser el resultat de la participació del màxim nombre de persones, entitats i moviments de la vila. El programa participatiu de la CUP es divideix en diferents apartats (per exemple: Política social, Habitatge, Medi ambient, Esports...), cada un dels quals representa un color, i en cada un dels quals aportem una sèrie de propostes per a la vila. Els colors sempre han simbolitzat la vida, i això és el que pretenem nosaltres: implementar una sèrie de propostes per a la vila per tal de donar-li més vida: amb més inversions en política social, més zones verdes, amb un accés a l’habitatge digne, potenciant la cultura popular del nostre poble...

OA.- El missatge metafòric ens intenta explicar que calen moltes coses noves en aquesta manera de governar. Si no canviem el model, per molt que canviïn les persones o els grups polítics no millorarem molts aspectes dels quals tothom es queixa i sembla coincidir. Valors com l’esforç, la dedicació o el respecte són aspectes que van a la baixa i contrasten amb la pujada de l’individualisme o el consumisme.

Quins són els objectius que la CUP pretén assolir en els propers quatre anys de legislatura?

XN.- Volem enfortir el projecte d’unitat popular que es va iniciar el 2003, amb l’entrada de la CUP i l’Otger a l’Ajuntament. Creiem que en la propera legislatura, i per primer cop a la història de Vilafranca, es podran realitzar polítiques d’esquerres i nacionals basades en les persones i no en els interessos personals o de partit. Per això, és necessari no només mantenir el nombre de persones representades, sinó millorar els resultats i augmentar el nombre de regidors. Cal demostrar que hi ha una altra forma de fer política en la qual les persones se sentin representades i motivades a participar. Cal un canvi de model, per tal de tenir entre tots i totes la Vilafranca que nosaltres decidim, no la que decideixen els de sempre o des de Barcelona o Madrid.

OA.- A dins l’Ajuntament ens cal més força per determinar les diferents polítiques del dia a dia. A fora hem de buscar moltes més complicitats. El projecte ha d’englobar molts sectors, moltes realitats per tal que progressivament sigui, com indica el nostre nom, un projecte d’unitat popular.

Xavier Navarro té 43 anys, té una filla i treballa en el màrqueting per Internet. És president de l'AMPA de l'escola Mas i Parera. Als anys vuitanta va militar als CSPC,  a l’MDT, al sindicat CGT i als Grups de Defensa de la Llengua. L'any 2004 va entrar a formar part de la CUP, des d'on s' ha  integrat al Consell Escolar Municipal i al Consell per a la Gent Gran.

Otger Amatller té 30 anys, és psicòleg i treballa al CAS. Va començar la seva vida política militant en l'organització de joves independentistes Maulets, fins a meitat dels anys noranta . L'any 2002 va entrar a militar a la CUP, ha estat regidor a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès durant la legislatura 2003-2007 i és membre de SOVIPAR.

Llorenç Casanova té 27 anys, s'està doctorant en demografia i actualment treballa com a becari a la UAB. Vinculat des de meitat dels anys noranta a l'esquerra independentista de Vilafranca, va entrar a  militar a la CUP l'any 2002. Ha estat membre de l’Organisme Autònom Municipal Torras i Bages.